Aquesta publicació posa de manifest que l'estudi arqueològic dels segles XVI i XVII a Barcelona ha demostrat que gran part de la ceràmica d'aquest període provenia d'altres indrets. La presència de la ceràmica valenciana, que fins llavors havia dominat el mercat, va minvar significativament al llarg del segle XVI, i Itàlia n'esdevingué el principal exportador. Resulten especialment interessants les ceràmiques provinents de Pisa i Valdarno, Montelupo i Faenza i, sobretot de la regió de Ligúria, peces decorades en blu berettino que van inundar el mercat barceloní. També s'han trobat, encara que en menor nombre, ceràmiques importades de tallers de la Provença, el Llenguadoc-Roselló i Portugal (pucarinhos do barro), com també porcellana de la Xina.