Noves recerques arqueològiques
Barcelona continua oferint agradables sorpreses pel que fa al patrimoni arqueològic. Moltes de les intervencions que es duen a terme a la ciutat –gairebé totes– aporten elements i dades útils per acréixer el seu patrimoni i millorar-ne el coneixement històric. D’altres, a banda d’això, ofereixen resultats innovadors i fins i tot aporten sorpreses inesperades. Valguin com a exemples d’aquest darrer tipus tres intervencions que han tingut lloc en els darrers mesos i que volem destacar pel seu interès.
La primera intervenció s’està duent a terme en un gran solar situat entre l’estació del metro de Barceloneta i l’Estació de França. En aquests terrenys, fins fa pocs anys, hi havia l’estació de Rodalies de RENFE i l’actuació suposa un pas previ a la construcció d’habitatges amb aparcaments i locals comercials, tant públics com privats. Just en aquest indret, a tocar del carrer de la Marquesa, les previsions de l’Àrea d’Arqueologia Preventiva del Servei d’Arqueologia de l’MHCB incloïen la possibilitat que s’hi localitzessin alguns elements de les fortificacions marítimes de la ciutat enderrocades la segona meitat de segle XIX. La intervenció va iniciar-se amb una fase de sondatges per tal d’avaluar la conservació o no de restes arqueològiques al subsòl. Davant dels resultats positius es va procedir a excavar el solar en extensió, cosa que ha permès l’excavació i recuperació de restes de l’anomenat Baluard del Migdia, una fortificació quadrangular datada al segle XVI que protegia l’àrea portuària de Barcelona. Els resultats han estat molt més espectaculars del que inicialment hom preveia, ja que el baluard es conserva íntegrament en planta i amb una alçada d’uns quatre metres, fet bastant inusual.
Aquesta bona conservació ha portat a reconsiderar part dels projectes previstos al solar, per tal que aquest element patrimonial pugui ser conservat de manera visible en el nou espai públic que es crearà properament, tot fent compatible l’actuació urbanística i arquitectònica que s’hi ha de dur a terme amb la preservació d’elements culturals d’interès.
El següent indret a què ens volíem referir és un espai de dimensions més reduïdes, però que també ha permès millorar notablement el coneixement sobre el passat de la ciutat. Ens referim a un solar situat entre els carrers Nou de la Rambla i Tàpies, a la zona propera al monestir de Sant Pau del Camp, on s’està construint el nou edifici que acollirà el Conservatori del Liceu. En la zona immediata situada al voltant del carrer de Sant Pau s’han anat efectuant, d’ençà l’any 1989, diverses excavacions arqueològiques que han permès situar una àrea de notables dimensions amb restes prehistòriques.
La sorpresa ha sorgit quan al solar abans esmentat han aparegut restes arqueològiques en un indret que semblava correspondre, segons estudis geològics, a una zona lacustre que en època medieval s’anomenava estany del Cagalell. Les restes aparegudes semblen correspondre a la fase del neolític antic –fa uns 6.000 anys– i consisteixen, bàsicament, en estructures de llars de foc circulars.
Deixant de banda la seva situació més oriental respecte a restes conegudes de la mateixa zona, volem destacar la profunditat on s’han localitzat: a més de 6 metres respecte al nivell actual del carrer i pràcticament coincidint amb el nivell del mar.
Així, bona part de les estructures han estat de difícil excavació, ja que s’han hagut d’utilitzar bombes per extreure l’aigua que les cobria. En un estrat superior han aparegut altres restes més escadusseres que semblen correspondre a l’edat del bronze, i més amunt, altres d’època medieval corresponents als pous que permetien regar la zona coneguda com a Hortes de Sant Pau. Aquesta seqüència temporal, si hi afegim la immediata presència de la vil·la romana excavada l’any 1989, suposa un qüestionament sobre l’extensió o situació de l’esmentat estany del Cagalell.
Finalment voldríem esmentar un altre indret on les recerques arqueològiques han ofert noves sorpreses sobre el passat de la ciutat. Es tracta d’una intervenció de modestes dimensions situada en un indret molt cèntric i conegut. Ens referim a l’excavació i seguiment de les obres que s’han dut a terme a la Rambla, concretament a l’estació de metro de Liceu. Els treballs, motivats per la construcció d’ascensors per a persones amb mobilitat reduïda, es van centrar, pel que fa a la zona més propera al carrer de la Boqueria, en la localització de les estructures que restessin de l’antic Portal de la Boqueria.
Esmentada ja els segles XIII i XIV, aquesta defensa urbana se situava en el traçat de l’eix de comunicació principal de la ciutat, ja que corresponia a l’antiga via romana i medieval. Un cop localitzades les restes d’una de les torres, malauradament molt malmeses, es va procedir a l’excavació dels nivells arqueològics de terres que s’hi relacionaven, amb l’esperança de poder obtenir una datació arqueològica de l’estructura. La sorpresa va ser que les terres corresponien a fases prèvies a la construcció de la porta. Concretament es van localitzar dos estrats arqueològics que en conjunt assolien una profunditat al voltant dels tres metres, i que corresponen a una fase amb elements prehistòrics i una altra amb elements d’època romana altimperial.
A la banda del carrer Sant Pau, i també d’aquest moment històric, es va poder excavar un fons de sitja situat a l’altura de l’andana del metro que confirma que, a més del pas de l’esmentada via, aquest era un indret utilitzat en època romana.