De l’MHCB al MUHBA

Un mirall no retorna mai una instantània, sinó un rostre treballat i una interrogació sobre el futur. No dóna les respostes fetes. En aquesta direcció, el Museu d’Història de Barcelona ha de poder ser la casa comuna del coneixement de la ciutat, amb un sistema de producció de coneixement i un sistema d’exposicions permanents i temporals als seus centres patrimonials, relligats ambdós per una programació pública d’ampli espectre cultural i social.

Pel que fa al sistema de producció de coneixement, el Museu disposa des de fa temps del Centre de Conservació i Restauració de la Zona Franca i aquesta tardor es posen en marxa tant el Centre de Documentació Històrica al Born com el Centre de Recerca i Debat a l’edifici de Llibreteria. El primer ha de sistematitzar i georeferenciar un segle de cerques arqueològiques, amb un sistema que permeti incorporar també fonts escrites i gràfiques. El segon incorpora un màster d’intervenció en el patrimoni i un calendari variable de seminaris i jornades, a més d’un format d’encontre regular: els Diàlegs d’Història Urbana i Patrimoni.

Quant als centres patrimonials, el Pla proposa un eix troncal amb tres nodes que mostren trajectòries encavalcades: la Plaça del Rei com a epicentre de la ciutat antiga i medieval, fent tàndem amb el Museu Monestir de Pedralbes i els seus tresors artístics; el Mercat del Born per mostrar com la perifèrica però ben viva ciutat dels temps moderns és capaç de superar la maltempsada de 1714 per llançar-se a una cursa modernitzadora que culminà en l’afirmació europeista de finals del vuit-cents. I a Oliva Artés el Museu ha de permetre circular entre els grans reptes de la ciutat contemporània, des dels primers suburbis fins a la conformació de la metròpoli actual. A partir d’aquest eix troncal, com en un mirall compost, les altres peces han de ser l’eco de la trajectòria de la ciutat des de perspectives més específiques però no menys rellevants.

El MUHBA pot construir així, des de la perspectiva històrica que li és pròpia, una mirada sobre el nostre temps, amb un programa elaborat en col·laboració amb les altres grans institucions culturals de la ciutat i amb una aposta ferma per vincular-se amb els barris. Si les ciutats han estat un dels puntals d’Europa, els seus museus d’història poden ser uns excel·lents centres de coneixement i uns valuosos laboratoris de ciutadania.

És per això que el nostre museu es proposa crear i impulsar la City History Museus Network of Europe. Però d’això i de la programació general del Museu en parlarem un altre dia.

Joan Roca i AlbertDirector del Museu