Un vaixell per al museu. L’esclat del comerç a la ciutat medieval
La troballa el mes de maig passat de les restes d’un vaixell a la zona de la Barceloneta va tenir un fort ressò en els mitjans de comunicació. Es tracta, de ben segur, d’una de les troballes arqueològiques més interessants i significatives de les que s’han fet a Barcelona en els darrers anys. Mai, fins ara, no s’havien recuperat elements arqueològics d’aquesta significació en relació amb les fases primigènies del port de la ciutat i el seu tràfic marítim. La incorporació de la peça a les col·leccions del Museu d’Història de Barcelona representarà una fita en l’increment del patrimoni de la ciutat i una oportunitat única per presentar al Museu el desenvolupament d’una Barcelona ben connectada amb terres llunyanes durant la baixa edat mitjana.
Entre els reptes que han estat definits en el Pla estratègic presentat per l’actual direcció del Museu, volem destacar la necessitat de completar, en l’exposició permanent, el discurs i els continguts referents a èpoques que no estan prou explicitades en les sales actuals. Una d’elles correspon, evidentment, a l’etapa culminant de la Barcelona medieval, a partir del segle XIV, quan la ciutat aconsegueix el màxim nivell de desenvolupament pel que fa a dimensions, activitat econòmica, obres públiques, vida urbana i innovació artística. Aquesta part del discurs museològic és la que complementaria i continuaria, cronològicament, la línia expositiva de la Barcelona medieval més antiga expressada a la sala de les Voltes Romàniques, sota el Tinell. En aquest sentit, la localització de les restes del vaixell representa una oportunitat única per diversos motius, entre els quals volem destacar el fet que es tracta, malgrat el seu estat fragmentari, d’un vaixell molt singular.
La descoberta arqueològica, localitzada a gran profunditat en el transcurs d’una intervenció preventiva1 al solar de l’antiga estació de Rodalies de Renfe, a tocar de la Barceloneta, correspon a una part de la borda del buc d’un vaixell de fusta de construcció atlàntica, datat entre els segles XIII i XIV. Es tracta, segons els experts, d’un dels cinc o sis exemplars coneguts arreu del món d’aquest tipus i època i és l’únic localitzat fins ara a la Mediterrània. Des d’un punt de vista historicoarqueològic, es tracta de la confirmació física de la presència d’un tràfic marítim i, de ben segur, d’uns intercanvis comercials i culturals medievals entre els països de la riba atlàntica del continent europeu i els de la costa mediterrània.
Després d’una extracció complexa, les restes es troben ara en l’inici d’un llarg tractament –que durarà anys– de neteja, consolidació i restauració a les dependències del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya, a Girona, amb la participació directa de tècnics del Museu d’Història de Barcelona. Això en permetrà la conservació a llarg termini i l’exhibició al públic, juntament amb altres elements extrets d’aquesta mateixa intervenció arqueològica i d’altres conservats a la col·lecció del Museu d’aquest moment històric en què Barcelona es consolidà com un dels grans nodes urbans al sud de l’Europa occidental.
Ferran Puig Verdaguer
Servei d’Arqueologia