Lauda sepulcral d’Agnès de Peranda

La col·lecció del Museu d’Història de Barcelona custodia un conjunt de pedres amb inscripcions de diverses èpoques. Una d’elles correspon al sepulcre d’Agnès, fundadora del monestir de Sant Antoni de Barcelona. Aquest també era anomenat monestir de Sant Daniel per la seva proximitat al portal de la muralla que rebia aquest nom, ja que va ser construït al nord-est del barri de la Ribera i al nord-oest de l’actual Parc de la Ciutadella.

Diu la tradició que l’any 1233 Agnès i Clara, monges del monestir de Sant Damià d’Assís, embarcaren al port d’Ancona en direcció a Barcelona per fundar-hi un monestir. De primer, els fou cedida una capelleta dedicada a sant Antoni Abat. L’any 1236 Gregori IX va emetre una butlla adreçada als ciutadans de Barcelona promovent la fundació d’un monestir sota la regla de sant Damià, és a dir, la que seguia santa Clara d’Assís. L’any següent el bisbe de Barcelona en concedia l’edificació, dedicada a sant Antoni de Pàdua.

L’església i el monestir van ser aixecats en pocs anys i el 1254 ja s’iniciava el claustre de tres plantes, construcció de referència per a l’art gòtic català i model per al claustre de Pedralbes. La comunitat rebé la protecció dels monarques catalanoaragonesos, amb múltiples privilegis i donacions.

Agnès de Peranda, neboda de Clara d’Assís, fou la primera abadessa del monestir i Clara de Jànua, neboda al seu torn d’Agnès, assolí també aquest càrrec el 1311. Soterrades al cementiri de la comunitat, l’any 1460 les seves restes foren traslladades a l’interior de l’església per facilitar-ne el culte públic, que creixia des del segle XV. A causa del setge de Felip V, la comunitat es veié forçada a abandonar el monestir, i així va iniciar un llarg pelegrinatge per diversos allotjaments amb un equipatge singular: les despulles de les fundadores. Les monges van ser acollides en diverses cases particulars i religioses, fins que la monarquia espanyola els permeté establir-seal Palau Reial Major de Barcelona, on l’any 1725 dipositaren els ossos en una capella lateral de l’altar major que s’havia disposat dins del Tinell. De resultes de la Guerra Civil, la comunitat acabà abandonant Barcelona i el 1954 s’instal·là al monestir de Sant Benet de Montserrat, al claustre petit del qual hi ha el sepulcre d’Agnès i Clara, construït l’any 1978.

Tot i que la lauda sepulcral s’ha considerat obra del segle XIII, atenent a la data de la mort d’Agnès que s’hi fa constar, creiem que correspon a la primera exhumació de les restes, el 1460. L’estudi paleogràfic de la inscripció així ho indica, perquè, tot i que segueix les pautes de l’epigrafia gòtica, la grafia mostra unes línies molt arrodonides, més pròpies del segle XV.

Transcripció:

HIC EST SEPULTA SANCTA VIRGO
AGNES, QUE,/ HUIUS MONASTERII PER
.XLVII. ANNOS ET AMPLIUS PRIMA /
ABBATISSA EXISTENS, TANTO IN
MORTE ET POST GLORI-/OSE
CORUSCAVIT MIRACULIS, QUANTO
DUM VIVERET SANCTI-/TATE VITE ET
CLARITATE FAME PREFULSIT. OBIIT
AU[TEM] / ANNO DOMINI .Mo. .CCo.
LXXXIo. .XV. KALENDAS OCTOBRIS
[FERIA .IIIIª.]

Traducció:

Aquí hi ha sepultada la santa verge Agnès,
que, havent estat la primera abadessa
d’aquest monestir durant més de quarantaset
anys, brillà en la seva mort i després
d’ella per gloriosos miracles, així com havia
resplendit abans per la seva santa vida i
clara fama. Morí en l’any del Senyor de
1281, el dimecres 17 de setembre.

Anna Molina i Castellà
Servei de Col·leccions

Lauda sepulcral d’Agnes de Peranda
Data: 1460
Material: marbre blanc
Dimensions: 24 x 49 cm
Procedència: Barcelona, monestir de Sant Antoni (avui desaparegut)
Núm. d’inventari: MHCB 16279