Girona, la construcció d’una ciutat medieval

Autora: Aurora Font

El passat 13 de juny els Amics i Amigues del MUHBA vam fer una visita a Girona, començant pel Museu dels Jueus. El recorregut per les diferents sales, tot gaudint d’un conjunt d’exquisides peces (objectes quotidians, vestits, documents jurídics, estudis cabalístics, mèdics o cartogràfics...), unit a les explicacions de la Mercè Riera, la nostra guia, va apropar-nos a la vida i els costums d’aquesta comunitat i a valorar-ne la importància econòmica i cultural a la Catalunya medieval i a la ciutat de Girona en particular.

Després d’un petit passeig pels carrers del Call, vam assolir la segona fita de la jornada: la catedral de Santa Maria. La façana barroca, obra de Pere Costa, restaurada recentment, lluïa esplèndida. Dins l’edifici, un conjunt de maquetes a escala permet copsar l’evolució de l’espai, des de l’antic temple romà i les diferents transformacions del romànic al gòtic, fins al conjunt d’edificis tal com el veiem avui. De nou les explicacions de la Mercè, destacant els reptes arquitectònics superats pels constructors de la gran nau del temple, o la bellesa i singularitat de peces com ara la Càtedra («Tro de Carlemany») o el retaule de l’altar major, del mestre Bertomeu, entre altres, van ajudar-nos a gaudir encara més del lloc. Finalment, un tomb pel claustre romànic i la visita al Museu de la Catedral per tal de fer un cop d’ull als seus tresors (tapís de la Creació, Beatus, arqueta d’Hixem II...) van tancar un matí dens i profitós.

A la tarda, els banys àrabs esperaven per protegir-nos de la canícula amb la seva frescor. El conjunt, inspirat en les termes romanes, va ser edificat per un particular cap als segles XII-XIII, i, després de tenir altres usos als segles posteriors, el 1929 va passar a ser públic i rehabilitat.

Una petita passejada pels jardins a tocar de la muralla va portar-nos fins a Sant Pere de Galligants i Sant Nicolau, exemples magnífics del romànic gironí, i la nostra jornada per la Girona medieval va tenir el punt final tot contemplant l’exterior de Sant Feliu. A l’edifici, la barreja d’elements romànics, gòtics i renaixentistes parlaven de la seva evolució al llarg dels segles i de la capacitat dels diferents artistes per harmonitzar els canvis.

Mentre abandonàvem la ciutat antiga tot travessant un dels ponts sobre l’Onyar, el sol va oferir-nos un últim regal: el reflex lluminós de les cases sobre l’aigua. Què més podíem demanar?

M. Isabel Verdiell Martínez.Número d’Amiga del Museu: 51