Barcelona en gòtic. Un nou format virtual a Santa Caterina

El 28 de març de 2011 es va presentar un prototipus industrial destinat a la renovació de l’espai MUHBA Santa Caterina, on des d’aleshores està instal·lat. Es tracta de Barcelona en gòtic, un aplicatiu que s’endinsa en la creació virtual i que és fruit del treball conjunt al llarg de dos anys del MUHBA amb Barcelona Media, en el marc del Programa Avanza del Ministeri d’Indústria.

L’eix articulador de l’esmentat aplicatiu és una maqueta virtual circulable que va de l’entorn de la catedral i Santa Caterina fins a Santa Maria del Mar i que permet passejar entre els edificis gòtics i la seva reformulació neogòtica en el vuit-cents i el noucents. Aquesta visita virtual a un paisatge urbà molt complex per la superposició d’estrats històrics i per les intervencions urbanístiques modernes, inclosa la redefinició monumental del barri de la catedral com un “barri gòtic” obert a la via Laietana, crea una impressió del tot diferent a la d’una visita real, entre altres coses perquè s’amalgama amb la possibilitat de volar per sobre del conjunt del nucli antic fins a les grans construccions gòtiques del Raval. En total són 54 els edificis incorporats, tant civils com religiosos (algun, com el Palau Reial Major, és visitable per dins), i en la relació s’inclouen elements urbans com la font de la plaça de Sant Just.

En el cas de Santa Caterina, l’aplicatiu incorpora a més la dimensió temporal, amb tot un seguit de talls cronològics que reculen des de l’actual mercat reformat per Miralles i Tagliabue, bastit sobre el convent enderrocat el 1837, fins al solar on es va construir el primer cenobi, datat al segle XI. La seqüència de reconstruccions s’han pogut elaborar amb el màxim rigor gràcies als resultats obtinguts en les proppassades campanyes arqueològiques i a la recerca realitzada específicament per a aquest projecte.

Les dificultats que ha calgut resoldre en la construcció de l’aplicatiu han estat nombroses, des de com articular els diferents plans de visita (interiors, passejada, vista a vol d’ocell) i com incorporar nivells diversos de documentació i explicació, fins al problema de com diferenciar els successius estrats històrics que han conformat un paisatge complex. No es tractava de la Barcelona gòtica, sinó de la Barcelona en gòtic, en què els edificis medievals han estat reelaborats per les recuperacions patrimonials i per les intervencions neogòtiques i es troben amalgamats amb altres pòsits històrics en una trama urbana reelaborada al llarg dels segles.

Com mostrar-ho tot plegat de manera simple i efectiva? Queda encara molt per fer al respecte. Les apostes compartides entre un museu i empreses de la indústria del sector requereixen una notable integració transversal entre diferents cultures científiques i tecnològiques, tan fàcil d’enunciar com difícil d’aconseguir, i val a dir que l’experiència ha estat molt profitosa. Com més junts estiguin el “què” i el “com”, més capacitat d’innovació cultural i econòmica es produeix. Per això, en la jornada d’estudi dedicada a presentar el prototipus, preparada a mitges per Barcelona Media i el MUHBA, les intervencions van abastar des del debat historiogràfic sobre el gòtic i Santa Caterina fins als algoritmes que substancien l’aplicatiu informàtic. Fer-ho a Santa Caterina era, a més, la forma de començar a apostar per un paper més perfilat d’aquest espai del Museu. Es tracta d’un espai arqueològic de difícil lectura tal com va quedar al mercat, però de gran rellevància per abordar la definició i difusió de les formes gòtiques a la ciutat i al país, les quals han estat motiu d’una llarga polèmica historiogràfica que les excavacions efectuades han permès reformular.

El projecte Barcelona en gòtic ha afavorit així mateix el treball del Museu en altres formats amb vista a aprofundir en la ciutat medieval i el seu eco patrimonial contemporani, com ara la guia d’història urbana Gòtic/BCN, que aborda conjuntament les cristal·litzacions de la voluntat formal del gòtic i la reinvenció medievalitzant neogòtica.

Josefa Huertas
Carme Miró i Alaix
Joan Roca i Albert