El Centre de Recerca i Debat del MUHBA compleix cinc anys

Les primeres activitats públiques del Centre de Recerca i Debat del MUHBA (CRED), es van iniciar la tardor de 2008 amb els Diàlegs d’història urbana i patrimoni, uns col·loquis quinzenals oberts a tots els ciutadans per explorar noves idees i difondre els estudis en curs relacionats amb la trajectòria històrica i el patrimoni de la ciutat. Des de llavors, al Museu s’han organitzat més de noranta diàlegs, com també un gran nombre de jornades, seminaris i tallers.

La idea bàsica del CRED és la següent: resulta imprescindible impulsar la recerca pròpia i situar-la en el marc general d’altres centres amb activitat acadèmica per poder avançar en la construcció d’un sistema de producció i difusió del coneixement històric i patrimonial de Barcelona que permeti complir satisfactòriament la missió que té encomanada el Museu d’Història de la nostra ciutat. En aquesta tasca han de confluir els tècnics i especialistes del museu amb una variada gamma de col·laboradors externs, en diferents formats de treball. Cal destacar, en aquest sentit, la tasca excel·lent de joves estudiants, que han trobat en el Museu un bon espai de formació, i també la d’un bon nombre de professionals jubilats amb àmplia experiència acadèmica i esperit jove, procedents de les universitats catalanes i també de diferents universitats europees i alguna d’americana: Internet permet un bon treball en xarxa.

El Centre de Conservació i Restauració del Museu a la Zona Franca és un altre dels centres productors de coneixement del MUHBA, motiu pel qual també és part essencial del sistema de recerca del Museu. En la seva tasca de documentació i conservació dels fons arqueològics i de la col·lecció d’història de la ciutat construeix un sistema de coneixement sedimentat, que a través de la programació del CRED es pot posar en comú amb altres centres museístics, en un entorn de treball obert també als ciutadans interessats en general.

Un altre eix impulsor de la construcció de coneixement, fonamental, és el que es deriva de les necessitats dels diferents centres patrimonials del MUHBA, amb les exposicions permanents i temporals que obliguen a substanciar, peça rere peça, una visió comprensiva de la ciutat. En aquest sentit, l’estímul de la reformulació de la Casa del Guarda del Park Güell, en col·laboració amb el nou projecte gestionat per BSM per al nucli monumental, ha estat un exemple molt recent de treball en dos fronts. El primer consistia a trencar la barrera entre innovació i difusió científica, aportant idees i plantejaments de primera mà als diferents materials per donar a conèixer el parc en relació amb Barcelona. El segon va ser combinar diferents formats –expositius, museu virtual, senyalització, web, aplicació, fulletons, llibres– amb un únic objectiu: crear una nova mirada de la Barcelona del principi del segle XX. Ben aviat voldríem aplicar el mateix plantejament a la Barcino de l’antiguitat tardana, quan s’inauguri la nova museografia del baptisteri i l’aula basilical.

Les continuïtats i discontinuïtats del sistema urbà i els moments clau de l’activitat productiva i mercantil de Barcelona al llarg del temps, les estratègies municipals per garantir l’abastiment d’aigua i d’aliments dels ciutadans, el paper de Barcelona en la recepció i la difusió del coneixement, la tècnica i les formes artístiques, o la cohesió ciutadana en diferents moments històrics, són algunes de les qüestions que formen el fil conductor en la recerca per anar perfilant el relat històric de la ciutat.

Quant al terreny patrimonial, la recuperació del patrimoni alimentari i musical de la ciutat ha permès al MUHBA entrar en contacte amb institucions i empreses com la Fundació Alicia, Sosa Ingredients o la fundació musical Mas i Mas per tal de posar-los en valor i fer-los arribar a la ciutadania. I cal esmentar també els tres postgraus que a hores d’ara impulsa el MUHBA: un sobre intervenció en el patrimoni i el paisatge urbà, amb la UAB; un altre sobre les arrels culturals de l’europeisme i la trajectòria de Barcelona i Catalunya, amb la UB, i finalment, el postgrau Relat Urbà. Narrativa i Representació d’Itineraris Històrics, que el MUHBA ha preparat amb l’Institut del Teatre i que esperem que ens permeti una decisiva renovació de llenguatges.

Tot plegat, en el marc de cooperació internacional impulsat pel nostre museu, amb la City History Museums and Research Network of Europe, que es reuneix amb una vintena de museus i centres de recerca en història urbana i patrimoni que es troben anualment a Barcelona.

Carme Garcia Soler
MUHBA