El pas a pas de Duran i Sanpere i de Pau Verrié

Aula basilical ©Autor: Ramon Muro

La reobertura de l’espai arqueològic de l’aula basilical i el baptisteri, amb l’exposició Barcelona a l’Antiguitat Tardana, inclourà una pantalla interactiva que mostrarà les excavacions efectuades al llarg del temps a l’entorn de la plaça del Rei. En l’àrea que ens ocupa del subsòl arqueològic, els primers resultats van mostrar-se al públic el 1954, fa doncs exactament sis dècades. Així ho explicava Agustí Duran i Sanpere a la Noticia y guía de las excavaciones de la calle Condes de Barcelona, publicada aquell any: “De la primera basílica cristiana que tuvo Barcelona se conocía su dedicación a la Santa Cruz y Santa Eulalia; los nombres de algunos de sus obispos; la fecha de los concilios celebrados en ella, y la advocación de sus altares, pero se ignoraba por completo el emplazamiento y sus características materiales hasta que la exploración del subsuelo de la calle de los Condes de Barcelona la puso al descubierto.

Las bases de las columnas halladas in situ indican una planta basilical de tres naves, orientada al Este, con pavimento de técnica romana. Las columnas, halladas en las proximidades, son de mármol blanco o gris o de granito; una de ellas, estriada, indica el ángulo de clausura del coro central. En el siglo VI la Basílica debió ser enriquecida con cancelas de mármol y otros elementos decorativos de los cuales se conservan diversos fragmentos.”

Temps després, quan al seu torn Pau Verrié estimulava, pas a pas, nous treballs arqueològics, va trobar-se el baptisteri sota la catedral actual. Una descoberta que continuen explicant amb passió tant Verrié mateix, en plena forma als seus noranta-quatre anys, com Gregorio Aranda, el jovencíssim treballador del Museu que aleshores l’ajudava i que ara és a punt de jubilar-se.

Des de llavors, l’antic conjunt episcopal ha estat un tema d’estudi recurrent i han aparagut noves tesis. A hores d’ara, el que fa mig segle es considerava la basílica, com relata Duran i Sanpere, és entès per Julia Beltrán i Charles Bonnet com a aula de recepció del bisbe. Fa poc que Beltrán, conservadora en cap de plaça del Rei, ha proposat també la tesi d’una doble seu  episcopal en els primers temps visigòtics a Barcelona, amb el bisbat arrià instal·lat a les dependències que ens ocupen i el bisbat catòlic a la basílica dels Sants Just i Pastor, on en els darrers quatre anys s’ha dut a terme, en el marc del Pla Barcino, un ambiciós projecte d’arqueologia programada.

Joan Roca i Albert
MUHBA