L’esclat jueu del gòtic català

Volta del Remei. © MUHBA (Autor: Lajusticia Espai Imatge)

Arran de la disseminació del poble jueu, la dispersió patida pels manuscrits hebreus va afavorir pèrdues irreparables al llarg dels segles. No obstant això, les haggadot del segle XIV, una majoria de les quals han estat vinculades al context català, configuren, encara avui, un conjunt admirable, coherent amb l’esplèndida etapa que viu l’art d’il·luminar en aquell temps del gòtic. La seva riquesa figurativa es posa de manifest si les comparem amb llibres peninsulars o d’èpoques anteriors, on preval la tendència a l’abstracció i l’aniconisme, però tampoc no s’enfosqueix si el referent són els còdexs hebreus il·lustrats més rics, promoguts en altres centres d’Europa. Les haggadot, barcelonines i d’altres calls de la corona catalano-aragonesa, configuren un corpus de gran valor que ens mena a un món ple de particularitats iconogràfiques, culturals i religioses, però ben acoblat a la realitat artística del gòtic del 1300.

Les haggadot –encapçalades per la meravellosa Haggadà d’Or, caracteritzada per les delicades miniatures d’un taller que treballà dins dels cànons més àulics del segon gòtic lineal, encara en època de Jaume II– desenvolupen estils variats i esquemes que, sense negar del tot els perfils lineals, assumeixen les novetats que comencen a imperar en el segon quart del segle XIV. Tot apunta a una italianització emergent, que ofereix models pictòrics diversos, sigui a través de les fórmules hibridades de la copiosa marginàlia de l’Haggadà de Barcelona, de les vinyetes denses i expressives de l’Hagaddà Brother i la Rylands o de l’art més distès i auster de l’Haggadà de Sarajevo o de l’haggadà inacabada de Prato. El procés culmina amb el Maimònides de Copenhaguen, sortit vers el 1347-1348 del taller barceloní de Ferrer Bassa, que també hauria pogut il·lustrar alguna haggadà.

L’exposició Haggadot de Barcelona. L’esclat jueu del gòtic català es planteja com un gran escenari obert a la descoberta d’un conjunt de llibres hebreus extraordinaris i ens convida a llegir-los dins dels seus universos.

Rosa AlcoyHistoriadora de l’Art

Una nova visió del call

L’exposició temporal Haggadot, al saló del Tinell, marca la culminació del procés de renovació museològica i museogràfica de l’espai MUHBA El Call, que oferirà una visió comprensiva de la història de la Barcelona medieval vista des del call dels jueus. A la planta baixa, després d’una panoràmica interactiva dels pòsits patrimonials en el teixit urbà dels nostres dies, el visitant trobarà una perspectiva de llarga durada sobre els jueus de Barcelona. A continuació, el recorregut segueix per la vida de l’aljama en els segles XIII-XIV, fi ns que el tràgic assalt de 1391 va comportar el seu fi nal, per bé que no encara el de la presència de jueus a la ciutat, en molts casos convertits forçosament al cristianisme. L’espai de la planta superior es reserva a la història cultural i a mostrar l’esplendorós llegat intel·lectual que va difondre’s pel món des del call medieval barceloní, punt d’encontre i de referència dels altres calls catalans.

En el projecte hi col·labora un ampli equip d’hebraistes, medievalistes i especialistes en altres disciplines, com ara la matemàtica, entre els quals hi ha Stephen Bensch, Tessa Calders, Jordi Casanovas, Alexander Fidora, Manuel Forcano, Carles Puigferrat, Eduard Recasens, Anna Rich, Jaume Riera, Esperança Valls i Eulàlia Vernet.

Joan Roca i AlbertMUHBA