Al rescat de les botigues històriques que es tanquen

Entre els últims mesos de l’any 2014 i el començament del 2015 hem assistit a tancaments o a l’anunci de canvis significatius que han afectat botigues de Barcelona com El Indio del carrer del Carme, la filatèlia Monge i la bomboneria Fargas de la plaça de la Cucurulla, el Colmado Quílez de la rambla Catalunya amb Aragó, l’encisadora botiga El Ingenio del carrer Rauric, Musical Emporium, que es trobava a Canaletes, Paraguas Carballo, al carrer Pau Claris, o Vinçon, al passeig de Gràcia.

I també llibreries com Catalònia, o, més recentment, La Formiga d’Or o Negra i Criminal. Són unes quantes botigues, al cap i a la fi, entre les moltes que es van tancant i obrint cada dia a Barcelona, al centre i als barris, però per la seva significació han generat molt debat, i han esdevingut testimonis rellevants d’un procés que té un abast molt important i que, sens dubte, concerneix de ple la història urbana.

Des de la perspectiva del MUHBA interessa reflexionar sobre la globalitat d’aquest procés, assajant-ne una lectura des del punt de vista de la història urbana. Els resultats ens haurien de permetre definir algunes actuacions en l’àmbit de les col·leccions que serveixin per documentar-lo museogràficament i patrimonialment amb tots els seus matisos i derivacions.

El comerç, les botigues i la senyalètica comercial són, al cap i a la fi, un dels temes habituals en la gran majoria de museus de ciutat europeus i el MUHBA ja en té, a les seves col·leccions, alguns elements tan notables com els vitralls de la farmàcia Sastre i Marquès, de Puig i Cadafalch, o diverses parades dels mercats de Santa Caterina i Sant Antoni, entre les quals l’extraordinària parada modernista que ara mateix es troba exposada a MUHBA Oliva Artés.

Independentment del procés de reflexió que és obert, ha calgut actuar d’urgència davant de la imminència d’alguns tancaments. Ens hem apropat a la gran majoria de botigues «emblemàtiques» que anaven tancant i els hem plantejat l’interès del MUHBA per recollir-ne testimonis.

Val a dir que l’acollida ha estat sempre favorable, però els resultats han estat variables, perquè no sempre els seus responsables estaven en condicions de satisfer les nostres peticions. O nosaltres d’assumir els condicionants que se’n derivaven.

Volem destacar i agrair la receptivitat que vam trobar a Vinçon, que de moment ha permès incorporar a la col·lecció del MUHBA un dels seus emblemàtics rètols de neó. Menys ressò públic va tenir el tancament de la botiga Rifé Electrónica del carrer Aribau, que tanmateix ens ha aportat un magnífic rètol que amb el seu grafisme reflecteix un concepte, molt dels anys setanta, d’allò que aleshores era l’electrònica. 

Les actuacions que hem dut a terme arran del debat obert pel tancament d’aquests establiments històrics o emblemàtics obeeixen a la voluntat del Museu de fer créixer la col·lecció contemporània, i de fer-se ressò de les demandes i els debats socials. Però és també propi de la nostra política de col·leccions prestar atenció a nous patrimonis i eixamplar la mirada sobre els temes de debat, aportant-hi nous elements per tenir en compte. Per això és imprescindible teixir i reforçar una xarxa de complicitats arreu de la ciutat que reverteixi en una col·lecció diversa i àmpliament representativa. 

L’experiència acumulada arran del tancament de les botigues històriques ha estat molt positiva en aquest sentit. 

Josep Bracons i Clapés
MUHBA