Placa d’habitatge protegit, amb simbologia franquista

©MUHBA

L’anomenada Llei de memòria històrica (formalment, Llei per la qual es reconeixen i amplien drets i s’estableixen mesures a favor dels qui van patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la Dictadura) es va publicar al BOE el dia dels Innocents de l’any 2007. Estableix, entre altres coses, que les administracions públiques prendran mesures per a la retirada d’escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d’exaltació, personal o col·lectiva, de la sublevació militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura.

Menciona així mateix l’elaboració d’un catàleg de vestigis relatius a la Guerra Civil i la Dictadura. L’element més escampat per tot arreu, dels que contenien simbologia franquista, eren les plaques que identificaven les cases construïdes o acollides a alguna mena de protecció oficial durant la dictadura, ja sigui mitjançant l’anomenada Obra Sindical del Hogar, l’Instituto Nacional de la Vivienda o, finalment, el Ministeri de l’Habitatge, creat el 1957.

El símbol franquista que predominava majoritàriament en totes aquestes plaques era el del jou i les fletxes, és a dir, el símbol de la Falange, el partit únic del règim. Una presència que s’estenia capil·larment per tota la ciutat i que encara que pugui semblar paradoxal seguia tenint una presència força significativa als carrers de Barcelona trenta anys després de la fi de la dictadura. L’any 2005 l’Ajuntament de Barcelona havia comptabilitzat més de 4.400 plaques d’aquestes. El passat mes d’agost de 2016 encara se’n van comptabilitzar 232 només al districte de Nou Barris.  A Gràcia, encara n’hi quedaven 166. 

L’any 2009, ja publicada la llei de memòria històrica, l’Ajuntament va prendre les primeres mesures per afavorir institucionalment la retirada d’aquestes plaques, tot i que moltes comunitats de propietaris ja les havien fet desaparèixer per iniciativa pròpia. Es tractava d’un ajut per cobrir les despeses de retirada de les plaques. 

Per tal de donar-hi notorietat, la retirada de la «primera placa» es va fer en presència de l’alcalde accidental, Carles Martí, de la regidora de Les Corts i, és clar, de la presidenta de la comunitat de propietaris interessada. Va ser el dia 30 de juliol de 2009. Era la placa que es trobava a la façana de la casa situada al carrer Numància número 145, al districte de Les Corts. La premsa i els digitals de l’endemà recullen la notícia i en alguns casos la il·lustren amb fotografies. Les notícies també recullen les paraules de Carles Martí en el sentit que la placa retirada seria dipositada al Museu d’Història de Barcelona.

Així va ser. La placa va ingressar al Museu i es va donar d’alta tot seguit. Respon a un dels diversos models d’aquest tipus de plaques. A l’esquerra, el jou i les fletxes amb el logo de l’Instituto Nacional de la Vivienda. A la dreta, la inscripció «Ministerio de la Vivienda. Instituto Nacional de la Vivienda. Esta casa está acogida a los benefi cios de la Ley de 15 de Julio de 1954» (concretament, la llei sobre habitatges de renda limitada).

A començaments de l’any 2011, el MUHBA incorporà una altra peça major de simbologia franquista que encara subsistia a l’espai públic de la ciutat: l’estàtua de la Victòria, ubicada al peu de l’obelisc de la plaça del Cinc d’Oros, també retirada de resultes de la Llei de memòria històrica.

Josep Bracons i ClapésMUHBA