Bon Pastor i l’habitatge obrer

Amb el propòsit que la història de les majories socials formi part del que les ciutats mostren a ciutadans i visitants, la incorporació de l’era industrial no pot oblidar les condicions de vida obrera, amb l’habitatge com una de les seves manifestacions més clares. No són poques les colònies industrials museïtzades, sobretot en el cas d’entorns rurals.

No és tan freqüent, en canvi, que es mostri com es plantejava, de manera general, la qüestió de l’habitatge popular a les grans ciutats. Aquest és el cas, a Finlàndia, del Työväenasuntomuseo, el Museu de l’Habitatge Obrer, que constitueix una de les múltiples seus amb què compta el Museu de la Ciutat d’Hèlsinki. La seva incorporació al Museu ha permès de conservar part del primer conjunt de cases populars construït per la ciutat en 1909, quan Finlàndia encara era part de l’Imperi Rus. L’espai museïtzat el conformen nou cases d’una sola habitació, ben documentades per mostrar la vida que s’hi feia en diferents dates del segle xx, com es pot veure al seu web.

En haver-se mantingut dues fileres d’habitatges, s’ha pogut mantenir un dels pocs patis de cases de fusta que queden a Hèlsinki, per bé que tan sols una de les fileres, la dedicada al Museu, sigui d’ús públic. El paral·lelisme és sorprenent amb Barcelona, on es replica la situació al Bon Pastor: és l’espai entre les dues fileres de cases el que permet de copsar com eren les Cases Barates. 

La museïtzació proposada pel Museu de la Ciutat d’Hèlsinki segueix pautes més etnogràfiques que històriques, mostrant amb detall com vivien les famílies que hi habitaven en diferents moments del nou-cents, amb una restitució rigorosa. No hi és tan intensa, en canvi, la preocupació per explicar com es passa històricament d’una condició a una altra en la vida obrera, de la duresa extrema de principis del nou-cents a les conquestes socials aconseguides unes dècades després.

A Barcelona, al Bon Pastor, ens trobem també davant la primera promoció pública d’habitatge, formada pels quatre polígons de cases barates fetes per reallotjar barraquistes afectats per l’Exposició Internacional de 1929. Ara, en una fase avançada del procés de remodelació del barri, hi ha la possibilitat de conservar algunes cases com a espai patrimonial. La intervenció, en en la qual el Districte de Sant Andreu i l’empresa pública municipal Bimsa han tingut molt en compte els criteris del Museu, anirà seguida de la museïtzació de quatre habitatges, per mostrar-ne de la manera més rigorosa possible l’estat en 1930, 1955, 1980 i 2015.

Voldríem que l’aposta de Barcelona fos exactament la complementària del Museu d’Hèlsinki, mirant de situar les cases dins la història urbana general. Aquest és també el punt de vista de l’Associació de Veïns del Bon Pastor, que a través de Salvador Angosto ha reivindicat la incorporació d’aquest espai al Museu en una prometedora joint venture amb l’Associació, per assegurar, precisament, aquesta doble lectura, local i general, de barri i de ciutat, i en última instància obrera i europea. 

Des del mes de novembre l’equip de recerca format pel Museu, conjuntament amb l’Associació de Veïns, treballa intensament per detectar mobles i altres peces útils. Mentrestant, el Museu prepara també un projecte expositiu sobre l’habitatge al segle xx. De tot plegat s’espera poder-ne mostrar els resultats a la sessió prevista a finals de l’any vinent al Bon Pastor, dins del programa Ciutats, llegat industrial i construcció europea que l’ICUB/l’Ajuntament de Barcelona, a través del MUHBA, ha presentat a l’Any Europeu del Patrimoni Cultural 2018.

Joan Roca i Albert
MUHBA