La processó del dia de rams
L’exposició Imatges per creure. Catòlics i protestants a Europa i Barcelona, segles XVI-XVIII organitzada pel MUHBA amb motiu dels 500 anys de la publicació de les 95 tesis de Luter, origen de la Reforma Protestant i de la posterior Contrareforma catòlica, ha posat l’èmfasi en la importància de la imatge en general i del gravat en particular com a vehicle fonamental de reforç del combat intel·lectual entre reforma i contrareforma. L’exposició també dedica tot un àmbit a mostrar la forta empremta de les celebracions religioses en l’espai públic de la Barcelona moderna i aquesta peça n’és un dels testimonis més remarcables.
L’exposició ha permès desplegar-la i mostrar-la al públic completament desenrotllada per primera vegada, en una espectacular vitrina que ocupa gairebé tota la llargada de la capella de santa Àgata. Un rotlle que assoleix els 20 metres de llarg i que descriu gràficament, amb molta precisió, el desenvolupament de la processó que es feia el diumenge de rams a Barcelona i que sortia del convent del Bonsuccés. L’organitzava la Venerable i Il·lustre Arxiconfraria de la Mare de Déu dels Dolors i hi prenien part diversos gremis com ara els serrallers, els teixidors de lli, els corders, els hortolans, els “elois” o els “esteves”, cada un d’ells a càrrec d’un pas o misteri.
Encapçala la processó un grup de manaies vistosament vestits “a la romana”. Vénen després successives filades de confrares, músics, membres de les juntes dels gremis amb indumentària civil, passos, deixuplinants, etc. Cap a la meitat, la representació del palau reial amb la noblesa asseguda al davant per veure passar la processó. La tanquen el pas de la Mare de Déu dels Dolors, els majorals i un grup de soldats, tot i que l’autor hi afegeix la representació anecdòtica de la gent que es retira i d’una parella a punt d’entrar a casa seva.
El Museu posseeix un altre rotlle de característiques similars que representa la processó del diumenge de passió, l’anterior al de rams (MHCB 8288).
Ens preguntem quina devia ser la funció d’aquest tipus de rotlles, més enllà de la purament descriptiva. Potser –és tan sols una hipòtesi– van servir per a recordar i fixar l’ordre i la composició del seguici. O potser la processó d’aquell any 1709, en plena Guerra de Successió amb Carles III present a Barcelona, va tenir alguna significació especial que calia retenir.
En qualsevol cas, la representació de desfilades, processons i seguicis com aquest té una llarga tradició iconogràfica de la qual n’hi ha exemples a Europa i a l’Amèrica hispànica des del segle XVII i que s’acaba difonent entre el XVIII i el XIX mitjançant el gravat i popularitzant entre nosaltres mitjançant els anomenats fulls de rengle. Al Museu Frederic Marès de Barcelona es conserva un gravat que representa aquesta mateixa processó de diumenge de rams. Ambdues representacions (la dibuixada del MUHBA i la gravada del MFM) són plenament concordants.
Josep Bracons i ClapésMUHBA
___________________________________________MHCB 7616Processó de diumenge de rams de la confraria de la Mare de Déu dels DolorsAutor: Guillem ReigData: 1709Materials i tècnica: Aquarel·la i tinta sobre paper.Dimensions: 20 x 2.000 cm.Procedència: donació vídua Roura (1963).