L’assalt al castell dels luterans en la visita de Felip II

Felip II. Anònim, c. 1590. Col·lecció Gelonch Viladegut

Amb motiu del cinquè centenari de la lectura de les tesis de Luter a la catedral de Wittenberg que donà inici a la Reforma protestant, el MUHBA ha organitzat l’exposició: Imatges per creure. Catòlics i protestants a Europa i Barcelona, segles XVI-XVIII. L’àmplia mirada que es dóna a la història europea des de Barcelona mitjançant una nombrosa selecció d’imatges es completa amb dos cicles de conferències que permeten entendre els canvis sociopolítics i culturals que comportaren la Reforma i la Contrareforma. Entre les conferències del segon cicle trobem l’Assalt al castell dels luterans: un espectacle que se celebrà a la plaça del Rei, davant de Felip II, pel març de 1564.
El 6 de febrer de 1564, Felip II va entrar a Barcelona amb una gran cerimònia triomfal que recorregué els principals carrers i places de la ciutat. L’arribada del rei tingué lloc en un moment força delicat per als catalans, ja que sobre el Principat es van difondre sospites de connivència amb els protestants francesos i de contagis d’heretgia. Davant d’això, les autoritats van dissenyar un programa cerimonial i festiu per mostrar la ciutat de Barcelona davant del rei com a un bastió catòlic enfront de l’heretgia protestant. Amb això pretenien dissipar qualsevol sospita de contagi, sobretot, quan feia tan sols un mes de la clausura del Concili de Trento. Engegava la Contrareforma catòlica, en la qual la Inquisició tingué un paper molt destacat, com també el tingué a Barcelona durant l’estada de Felip II, sortint a rebre’l solemnement per primera vegada i celebrant un acte de fe que comptà amb sa reial presència. 
El gran espectacle, celebrat pels diputats de la Generalitat, fou la representació de l’Assalt al castell dels luterans, que tingué lloc després que el rei jurés les constitucions de Catalunya. Durant la representació de l’assalt, soldats castellans i catalans, al crit de España España: unos Santiago, otros Sant Iorge, cierra, dentro: victoria victoria, assetjaren el castell defensat pels luterans. Amb aquest espectacle, els diputats deixaven clar al rei que Catalunya estava lliure de contagi heretge i que sempre estaria al costat del rei en la seva defensa del catolicisme. El cicle cerimonial es tancà el 5 de març a la plaça del Born, amb un dels pocs actes de fe que comptà amb la presència del rei. Allà, enmig de la multitud expectant, van morir cremats vuit homes sota l’acusació de luteranisme. Dos més foren executats en efígie, és a dir, en la seva absència.Alfredo Chamorro Esteban
Historiador

Protestants, Europa, Barcelona

El projecte Imatges per creure ha permès fer partíceps a conciutadans i turistes d’una visió de tot Europa a l’Edat Moderna amb epicentre a Barcelona. Poc després d’inaugurar l’exposició, abans de l’estiu, hi va haver el seminari La fe gravada, que posà a l’abast de tothom les recerques de l’equip comissarial: Sílvia Canalda, Cristina Fontcuberta, Antoni Gelonch i Xavier Torres. A la tardor, el cicle Protestants, Barcelona, ha abordat els motius pels quals el protestantisme no va trobar coixí a Barcelona, amb la conferència de Xevi Camprubí sobre La impremta, el comerç i les idees protestants i la d’Alfredo Chamorro, aquí ressenyada, per passar a exposar com, finalment, va arribar per quedar-se al segle xix, amb Josep-Lluís Carod Rovira, i a com el món evangèlic s’ha diversificat amb la immigració des de l’Amèrica llatina, amb la conferència a càrrec de Mar Griera. Així, junt amb les publicacions, esperem completar aquest projecte de recerca i construcció pública de coneixement sobre la Barcelona moderna.Mònica Blasco
MUHBA