Nexes, llocs, transicions... Passatges!

Descobrir la ciutat és també reconèixer la importància de petits espais de mobilitat que acompanyen, en la seva escala reduïda, les mutacions urbanes per dotar les metròpolis d’un moviment que les enriqueix i singularitza. La ciutat es construeix no només amb grans espais arquitectònics i urbans. La ciutat és passarel· les, túnels, ponts, escales mecàniques, ascensors, vies, passos i passatges. Petites articulacions, sovint relegades a l’oblit, que dinamitzen el teixit urbà i faciliten els recorreguts quotidians. Entendre els passatges com a baules fonamentals del desplaçament urbà és reivindicar el paper essencial de les petites accions dins un món globalitzat en constant fluctuació, com reiteradament comenta Carles Llop, un dels impulsors del projecte.

En aquest context, el MUHBA Oliva Artés ha acollit l’exposició itinerant Passatges/BCN. Espais de transició per a la ciutat del segle xxi. Aquesta mostra es basa en els treballs del projecte interdisciplinari internacional de l’Institut pour la Ville en Mouvement-VEDECOM (IVM) de París i ha estat organitzada i produïda conjuntament per aquest mateix institut i l’Ajuntament, l’Àrea Metropolitana (AMB), l’Escola Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) i el Museu d’Història de Barcelona (MUHBA). A partir de projectes duts a terme en quaranta ciutats d’arreu del món es mostren al públic exemples de passatges com a coprotagonistes del desenvolupament de la ciutat contemporània, una ciutat heterogènia i discontínua, que sovint presenta barreres, naturals i artificials, efímeres o permanents, d’accés i mobilitat. Identificar la necessitat d’un pas, o de la seva millora o modificació, per trobar futures solucions és enfortir les connexions d’una ciutat, reduir els obstacles i facilitar la circulació de béns i persones. Superar barreres de mobilitat com desnivells, parets, direccions prohibides o desviacions converteix les metròpolis en espais inclusius, de caràcter democràtic, permeables a totes les sensibilitats.

Els passatges són ítems d’enllaç, connectors funcionals que possibiliten dreceres eficaces entre dos espais urbans, dos fragments aïllats i desproveïts d’interrelacions. Però també esdevenen llocs, amb entitat pròpia, on es viu i experimenta el significat de la ciutat contemporània, llocs per reunir-se, per esperar, per contemplar, per jugar, per pensar, per passejar…

Llocs amb diferents usos que desperten, alhora, la inspiració per a nous camins d’expressió i estimulen l’experiència sensorial dels seus passants. Els passatges urbans, a més, presenten elements de transició, que transformen l’espai i el seu ús, i conseqüentment, la ciutat i els ciutadans, i que generen, per ells mateixos, nous modes de vida o intensifiquen els existents.

Part constructiva i constitutiva de les ciutats, els passatges reclamen atenció per ser dignificats en el seu paper més físic, social, cultural o simbòlic. Més enllà de la seva necessària funcionalitat, ens donen l’oportunitat de convertir- los en espais orgànics, actius, que despertin el desig de passar-hi i estar-hi. De viure’ls. 

Elena Pérez Rubiales 
MUHBA