Traces i calidoscopis literaris de Barcelona

Per als lectors la literatura forma part de la vida quotidiana. D’una manera real i concreta, material, tangible. Perquè ens reconeixem tot sovint en els textos que llegim; perquè el que vivim ens torna a la memòria paraules que hem llegit, que adquireixen una significació plena aleshores, en il·luminar-nos l’experiència. 

És també per això que a Vil·la Joana es dedica la primera de les sales del capítol sobre la literatura a fer-ne visibles diversos aspectes de la presència diària. I, en coherència, que s’inspiren en aquest mateix propòsit algunes de les activitats que hi tenen lloc, com els cicles Traces literàries i Calidoscopis literaris.

De vegades la lectura d’una obra literària ens il·lumina sobre un moment, un espai o uns fets històrics amb tanta força com la recerca més documentada. A través dels Calidoscopis literaris es proposa anar fent memòria d’algunes d’aquestes obres i, en fer-ho, d’aquell aspecte amb què es relacionen en cada cas. Així, al primer dels calidoscopis es va recordar La febre d’or de Narcís Oller i la crisi econòmica a la Barcelona de finals del segle xix, de la mà de Martín Rodrigo Alharilla, Pere Gabriel i Magí Sunyer: l’entrecreuament de mirades d’un historiador de l’economia, un historiador i un estudiós de la literatura oferia una aproximació interdisciplinària des de l’obra cap a aquell període, de la història a la ficció literària. 

Altres calidoscopis han estat una mirada sobre el Poblenou d’abans des de la novel·la Suburbi de Xavier Benguerel o l’evocació de la Barcelona de postguerra a partir de la tetralogia La terra prohibida de Manuel de Pedrolo. I se’n preparen sobre la història de la dona barcelonina des de la lectura de Ramona, adéu de Montserrat Roig i sobre el contrast entre la Barcelona culta i la Barcelona baixa a través de l’adaptació del Pigmalió de Shaw per Joan Oliver. 

Amb el temps s’espera que els calidoscopis vagin construint una veritable antologia barcelonina de clàssics de la literatura catalana. El plantejament de Traces literàries és, en certa mesura, l’invers. Un fet puntual de relleu esdevingut a Barcelona serveix de pretext per compartir una lliçó d’història i algunes de les lectures que n’han fet els escriptors i altres artistes.

El 25 de novembre del 1905 van tenir lloc els anomenats Fets del Cu-Cut!: un escamot d’oficials de l’exèrcit espanyol va assaltar la redacció del setmanari satíric en resposta a un acudit que van considerar ofensiu. La historiadora Carme Ferré, el periodista Francesc Canosa i l’humorista gràfic Jaume Capdevila, els van evocar, i parlant d’un segle enrere també ajudaren a valorar el present més immediat. Unes segones traces van recordar el segrest de l’autobús de Torre Baró del 7 de maig de 1978 i el reflex dels moviments veïnals en el fotoperiodisme i en la literatura, especialment en gèneres periodístics. El diàleg entre l’historiador Marc Andreu, el fotògraf Jordi Secall i el periodista i escriptor David Castillo va donar peu a una sessió farcida de testimonis personals i ull crític, per damunt de tota expectativa. El fet puntual que protagonitzarà les pròximes traces no serà menys apassionant: la mort de Gaudí el 10 de juny del 1926. 

Així, de fet en fet a les traces, d’obra en obra als calidoscopis, es constata una vegada i una altra a Vil·la Joana la sorprenent capacitat de la lectura d’alimentar la memòria i d’interpretar la realitat. 

Oriol Izquierdo
Universitat Ramon Llull