La història adherida a la pell del Tinell

La lona que revesteix la bastida durant els treballs de restauració reprodueix la imatge de la façana.  © MUHBA, Josep Bracons

El Saló del Tinell, magnífic exponent del gòtic civil català, és un bon exemple de la transformació gradual d’un edifici al llarg del temps i de l’aprofitament d’una base sòlida anterior per construir-hi damunt, en aquest cas l’obra romànica. Així, en els seus murs es pot resseguir l’evolució de palau dels comtes de Barcelona a palau dels reis d’Aragó. Del primer, destaquen les obertures amb arc de mig punt i els paraments de carreus petits i mal escairats; del segon, els arcs diafragmàtics i el carreuat gran, regular i llis.

Aquests paraments, avui aparentment nus, han pogut ser examinats amb detall durant els mesos de novembre de 2018 i gener del 2019, i aquesta operació ha revelat que la pell de l’edifici ha rebut tractaments molt diversos fins a època recent. L’anàlisi s’ha dut a terme arran de la substitució dels cables tensors ocults dins els contraforts que reforcen els arcs del saló per impedir que s’obrin. Els tensors es van instal·lar amb caràcter d’urgència l’any 1972 després de detectar importants esquerdes a l’edifici i, actualment, alguns dels cables que els conformen començaven a trencar-se a causa de l’oxidació. L’obra de substitució ha afectat una filada de carreus de cada contrafort i un cop enllestida s’ha abordat la neteja de la façana, a més de la revisió exhaustiva de l’interior de l’edifici.

Les actuacions han estat impulsades des del Departament de Projectes Arquitectònics de l’ICUB i el seguiment dels treballs és el fruit de la col·laboració entre els tècnics de Projectes Arquitectònics, del MUHBA i de la Generalitat, i també d’assessors externs, tal com correspon a un bé cultural d’interès nacional. La restauració ha consistit en l’eliminació de pols i de crosta negra d’origen ambiental que afortunadament no afectaven de manera significativa la textura de la pedra. En l’aplicació s’han adoptat les màximes precaucions per preservar totes les restes de juntes o de revestiments fets al llarg de la història i per evitar erosionar la superfície pètria. L’abast de la neteja s’ha controlat tant a gran escala com microscòpicament, fent un seguiment colorimètric i mitjançant anàlisis de mostres en laboratori. La cura del treball ha permès recuperar pàtines, encintats i morters que ressegueixen les juntes dels carreus per destacar-los, o alguns que simulen un carreuat fals, i també recobriments cromàtics en una llinda escultòrica i en un escut. Així mateix s’ha localitzat algun grafit i restes de policromia amb la representació d’una arquitectura fictícia i un ocell i, en l’aspecte constructiu, alguns forats d’ancoratge de les bastides i les marques de l’obertura del passatge del Rei Martí a través dels contraforts. Acabada la neteja i consolidació, els treballs s’han completat amb l’aplicació de morter de rejuntar, que omple tots els buits entre carreus per evitar que l’aigua de pluja pugui penetrar dins l’estructura i provocar noves alteracions. La composició del morter de restauració s’ha basat en els resultats de les anàlisis dels morters i revestiments medievals.

Amb tot aquest programa d’actuacions el MUHBA va completant una tasca iniciada fa més de vint anys: l’anàlisi de les estructures arqueològiques romanes i visigòtiques que suporten aquesta arquitectura medieval. Els estudis prossegueixen des de fa uns anys amb el recull i anàlisi dels documents relacionats amb les diverses intervencions fetes al Palau Reial Major, que s’han traslladat gràficament a un model 3D de gran precisió mètrica. A partir d’ara, s’hi poden afegir els resultats obtinguts amb la neteja de la pell del Tinell, acompanyant-los de la interpretació adequada.

Lídia Font
MUHBA