La recerca en conservació i restauració: nous reptes
Assaig de neteja de les pintures murals de la Domus Avinyó amb aigua gelificada amb agar-agar. © MUHBA, Sílvia Llobet. Àbac
Els reptes actuals del MUHBA en la conservació del vast patrimoni que tutela aquesta institució, format per edificis històrics, jaciments arqueològics i col·leccions, es dirigeixen a avançar cap a la sostenibilitat, per així donar resposta a l’exigència que s’imposa imperiosament en tots els àmbits de la nostra vida. A la pràctica, això es tradueix en el desenvolupament progressiu de polítiques de prevenció que redueixin la necessitat de fer restauracions i a evitar qualsevol perjudici a la naturalesa, el medi ambient o la salut de les persones, controlant el tipus de productes, materials o instal·lacions climàtiques que s’utilitzin.
La magnitud dels reptes exigeix i s’alimenta del desenvolupament de la recerca en conservació del patrimoni duta a terme per moltes institucions i equips d’investigadors. Una recerca que progressa fent confluir les ciències humanes, pròpies de la naturalesa històrica i cultural del patrimoni, amb les ciències experimentals tan necessàries per abordar els problemes físics que l’afecten. La facilitat actual per accedir als avenços i per establir xarxes amb especialistes de tot el món obre moltes possibilitats i impulsa projectes de protecció del nostre patrimoni. Destaquem a continuació alguns dels projectes més recents en què el museu s’ha involucrat. El primer exemple és en curs i hi participen investigadors dels àmbits de l’arqueologia, la geologia i la filologia procedents d’Espanya, Portugal, França i Suïssa que, juntament amb el departament de conservació-restauració del MUHBA, col·laboren en el projecte Tectoria et pigmenta. Els objectius són aprofundir en el coneixement i la protecció de la pintura mural romana per mitjà de l’estudi analític i arqueològic dels pigments i morters de les pintures de la Hispània del quadrant nord-est.
El segon projecte es va iniciar l’octubre de 2016, quan el departament va prendre el relleu en la responsabilitat de la conservació del fragment del buc d’una nau del segle XV aparegut a la Barceloneta. Com en el cas anterior, arqueòlegs, químics, enginyers i restauradors estan col·laborant per poder controlar el procés d’acidificació que amenaça la integritat de la fusta procedent del fons marí, crear una vitrina que ofereixi un entorn protector amb un sistema climàtic efectiu i poc contaminant, i construir una estructura per exposar-lo adequadament.
El tercer cas és el projecte de conservació-restauració de les pintures murals de la capella de sant Miquel del Monestir de Pedralbes, dirigit per la responsable de conservació-restauració del MUHBA, Lídia Font, que juntament amb la restauradora Rosa Senserrich ha presentat els detalls del procés de neteja a la reunió anual de l’American Institute for Conservation celebrada a Uncasville (Connecticut).
En el projecte han treballat especialistes d’Itàlia, França i Alemanya i la suma dels seus coneixements ha permès definir les característiques i la metodologia d’aplicació del sistema de neteja. Aquest es basa en l’ús d’aigua en forma d’un gel dens, aconseguit amb l’addició d’alga agar-agar, al qual s’han afegit additius específics. El lema de la trobada, «New tools, techniques, and tactics in conservation and collections care», reflecteix el moment actual en què cal pensar eines noves per anticipar-se al deteriorament del nostre patrimoni i del nostre planeta, intensificant la prevenció i l’ús de productes al més innocus possible, i amb un paper important dels estudis sobre els materials. Uns grans reptes per als anys vinents.
Lídia Font
MUHBA