L’aigua de proximitat

Font de la Travessera de Gràcia, inaugurada l’any 1845. © ICGC, Gonzalo de Reparaz Ruiz

Aigua KM Zero / BCN és el nom de la guia d’història urbana i de la instal·lació expositiva permanent ubicada al dipòsit de la Casa de l’Aigua de la Trinitat Nova. Guia i exposició són dos productes que es complementen perquè responen a un mateix objectiu: recuperar la memòria d’una llarga tradició d’utilització i de gestió de l’aigua de proximitat al territori de Barcelona. La guia explica la presència i els usos de l’aigua de proximitat en diverses zones del territori on ha tingut una significació especial durant segles. El contingut s’articula a partir de quatre conceptes bàsics: proximitat, societat, invisibilitat i memòria.

Proximitat: Les aigües de proximitat són les que cauen al territori amb la pluja i les que hi arriben d’altres llocs propers amb l’escorrentia. Una escorrentia que llegeix i modifica el territori, n’explora l’organització i s’involucra en la vegetació que el recobreix.

Societat: Aquesta aigua va determinar el desenvolupament de les viles i les poblacions assentades al territori i, fins a l’era industrial, va mantenir unes relacions estretes i constants amb la societat, atès que l’aigua era aliment, fertilitzant agrícola, energia i diluent per a activitats diverses.

Invisibilitat: Amb la irrupció del món industrial l’abastiment d’aigua esdevé invisible i es desmaterialitza als nostres ulls. Els canvis que això suposa han fet
irrellevants els imperatius de l’orografia i de la distància, atès que s’han portat aigües cada cop més llunyanes i d’aqüífers més profunds.

Memòria: Al segle XXI, amb la preocupació per la crisi ambiental de la societat industrial, mostrar la importància que ha tingut l’aigua km zero és una contribució necessària per restablir una nova relació amb l’aigua i amb el territori de la ciutat. És un pas en la recuperació de la memòria d’una llarga tradició de gestió dels recursos hídrics locals.

Aigua KM Zero / BCN és una fita més en el camí de la recerca i la divulgació de la història dels usos i del proveïment d’aigua a la ciutat que impulsa el MUHBA des de fa anys. La instal·lació expositiva també contribueix a reforçar el conjunt patrimonial de la Casa de l’Aigua (compartit pels districtes de Sant Andreu i Nou Barris) com a espai museístic de referència en la matèria.

Xavier Tarraubella i Mirabet
MUHBA

El clima i la història de Barcelona

Amb el rerefons de les pluges que afectaren la costa catalana el 22 d’octubre, el 26 d’octubre passat se celebrà a la Casa de l’Aigua de la Trinitat Nova la jornada El clima de Barcelona: sequeres i inundacions a la petita edat de gel (s. XIV – s. XIX). Aquesta trobada era resultat de la col·laboració del MUHBA amb l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) i comptà amb el suport del programa María de Maeztu del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.

Durant la jornada les professores Elena Xoplaki (Universitat Justus Liebig, Giessen), Maria Antònia Martí Escayol (UAB) i Mariano Barriendos (UB) discutiren diferents mètodes i fonts per a l’estudi de la variabilitat climàtica al llarg de la història. D’altra banda, Mar Grau-Satorras (UOC), Xavier Cazeneuve (Barchinona) i Santiago Gorostiza (UAB) van presentar els casos de Barcelona i Terrassa i l’impacte de les sequeres en el subministrament d’aigua durant el segle XVII.

La jornada va representar un pas endavant cap a l’exploració i discussió pública de les qüestions ambientals en perspectiva històrica, i va concloure amb una discussió sobre el paper dels museus en un present i futur de canvi climàtic causat per l’acció humana.

Santiago Gorostiza
ICTA-UAB