Oliva Artés: una escala del barri a la metròpoli

Quan el Poblenou va entrar al segle XXI, amb el Districte d’Activitats 22@ encapçalant el nou cicle industrial de la digitalització i la ciutat sostenible, Barcelona va recuperar una trajectòria que l’ha caracteritzat com a ciutat cosmopolita, plural, diversa i moderna. Els senyals d’identitat de la gran metròpoli catalana, tal vegada mig ignorats per la fascinació d’una recent descoberta ciutat turística, apareixien sota el gris de la pols d’enderrocs i edificis abandonats i revelaven el relleu veritable de la ciutat. El protagonista és indefectiblement el treball. La fàbrica és un abric més, com ho són les casetes obreres d’estrets i humils passatges i carrerons, o els pisos verticals aixecats a correcuita en època d’immigració, o les barraques mai del tot erradicades. També l’escola, la cooperativa, l’ateneu instructiu d’alliçonament republicà o la bodega de les barreges que escalfaven el motor de l’obrer. La memòria enterrada sota capes de silenci contrastava, en aquells primers anys del nou segle, amb l’estrèpit de la bulliciosa Barcelona postolímpica, la de la bombolla immobiliària i els mass media, obsessionada amb una projecció internacional erràtica malfixada en el nou paradigma tecnoeconòmic, l’automatització i la fi del treball. El treball industrial no ha deixat mai de ser el motor de la ciutat contemporània. Per això els paisatges urbans del Poblenou rescatats de sota la pols i l’oblit reconformaven, els primers anys del nou segle, el patrimoni veritable de les majories treballadores de la metròpoli. La visibilització i la llegibilitat de les perifèries industrials van ocupar l’acció social i l’obstinació dels ciutadans per fer aflorar el patrimoni comú de la ciutat contemporània.

Juntament amb la incorporació dels paisatges industrials supervivents al catàleg de patrimoni, el pacte ciutadà, ratificat per una proposició no de llei al Parlament de Catalunya, convertia els antics tallers de construcció de maquinària Oliva Artés en la pedra angular explicativa de la Barcelona industrial i museu de la ciutat contemporània. El MUHBA Oliva Artés és una escala que va del barri a la metròpoli on els barcelonins s’interroguen no només sobre l’eix de Pere IV (com es titulava una de les nombroses exposicions), sinó també sobre la transformació urbana en l’escenari postcrisi, en plena redefinició de conceptes com la mobilitat, l’habitatge o el treball, entre d’altres. I és un diàleg entre continuïtats i discontinuïtats, amb la ciutadania com a agent de canvis i no mera espectadora immobilista. Les innovacions i l’exigència ecològica arrosseguen altres transformacions o metamorfosis, com la del treball, la de les relacions socials, o la de l’ús de l’energia. El MUHBA Oliva Artés esdevé laboratori essencial, en col·laboració amb altres plataformes com Bit-Habitat a Ca l’Alier o les fàbriques de creació als centres culturals de Can Ricart i l’Escocesa, totes elles velles seus fabrils, on repensar el barri i la metròpoli.

El museu a Oliva Artés és una oportunitat no negligible per projectar una perspectiva històrica de la metròpoli des del barri que va veure néixer la Barcelona industrial, reformatant el territori metropolità que esdevindria motor econòmic i cultural del sud d’Europa. L’escala d’Oliva Artés ens connecta directament amb el futur de la metròpoli des de la perspectiva del patrimoni històric de la ciutat.

Salvador Clarós Ferret
Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou