Canelobre de Sant Martí de Provençals

Aquest canelobre o candeler de peu respon a una tipologia força comuna entre les peces de ferro forjat d’època gòtica produïdes a Catalunya. En origen servia, com és obvi, per suportar diverses candeles i d’aquesta manera il·luminar l’interior de les esglésies. El presentem com a peça destacada per dues raons, sobretot. En primer lloc, perquè gràcies als treballs de documentació duts a terme se n’ha pogut restituir l’origen. I en segon lloc, per l’aplicació de tecnologies digitals de programari lliure al seu estudi, explorant vies per fer possible un ús més habitual i assequible d’aquestes tecnologies en els processos estàndard de documentació per la imatge.

La fotografia i la imatge han estat fonamentals a l’hora de documentar el canelobre de Sant Martí. Va ser gràcies a unes fotografies antigues que se’n va poder determinar la procedència, l’església parroquial de Sant Martí de Provençals. Una particularitat cridava l’atenció: està torçat, i això es podria relacionar amb la vandalització de la peça durant la Setmana Tràgica o, potser, al començament de la Guerra Civil.

L’any 2019 el canelobre de Sant Martí de Provençals va ser objecte d’un projecte de documentació la particularitat del qual va ser integrar-hi l’ús d’una eina digital de representació 3D.

L’objectiu principal del projecte era obtenir la informació necessària per conservar i restaurar la peça d’acord amb les seves característiques. El plantejament de l’estudi, per tant, es va basar en tres aspectes fonamentals: la morfologia, la tècnica constructiva i l’estat de conservació. Per desenvolupar-los, cada un d’aquests aspectes va definir un tipus d’informació. Així, l’estudi morfològic es va centrar en l’obtenció dels amidaments, la descomposició de les parts i les comparatives entre seccions. La tècnica constructiva es va estudiar tot reconstruint l’ordre seqüencial en què es van unir els elements constituents, amb atenció als sistemes de subjecció i la tipologia dels reblons i de les peces d’unió. Per últim, les alteracions es van abordar per comparativa d’alçats, amb referència a distàncies de tolerància pel calibratge de les deformacions i l’avaluació de les textures, així com la identificació d’elements reparats o restituïts.

La tècnica de la fotogrametria, basada en l’obtenció d’un model 3D a partir de fotografies, posa a l’abast l’assoliment de plantejaments documentals com el del canelobre, ja que és possible desenvolupar-la amb eines de programari lliure que permeten treballar amb recursos propis i integrar aquesta tecnologia com a eina de documentació habitual tal com es fa amb la fotografia.

Josep Bracons
Carla Puerto
MUHBA

MHCB 29732Data: segle xv (amb intervencions posteriors)Matèria / Tècnica: ferroDimensions: 154 cm d’alçada