Cinema i representació urbana

Ningú nega el fet que una obra literària com Els Miserables de Victor Hugo pot servir per entendre les condicions socials, polítiques i urbanes de París al segle XIX. El que acceptem naturalment per a la literatura i la pintura, sembla més dubtós pel cinema, segurament perquè sobre ell encara perdura la sospita que és un entreteniment més que un art per si mateix. El cinema, com qualsevol expressió cultural, és un producte de la seva època i pot esdevenir un objecte d’estudi per analitzar-ho com a obra dins del seu propi camp i també com a fill del seu moment. Però no totes les obres parlen del seu temps amb la mateixa facilitat o sinceritat.

Segons la base de dades de la Barcelona Film Comission, des de 1897 fins avui en dia s’han filmat a Barcelona més de 1000 pel·lícules. Si el MUHBA dins de la seva línia habitual de recerca sobre les representacions urbanes vol continuar organitzant cicles de cinema, només amb aquesta excusa, tindrien programació assegurada per 50 anys. Però, afortunadament, el criteri va més enllà de la localització geogràfica de la narració.

La selecció de pel·lícules tampoc pretén simplement mostrar cinema històric de Barcelona, doncs ens trobaríem només amb una sèrie de pel·lícules que dirigeixen el seu esforç en “la recreació” històrica, preocupades en l’il·lusionisme de la fidelitat mitjançant la qualitat de la roba dels protagonistes o en els cotxes d’època. Per exemple: per discutir sobre la guerra civil a Barcelona és molt més eloqüent projectar les produccions de Laya Films que no pas Libertarias de Vicente Aranda, i no perquè sigui una pel·lícula dolenta o històricament incorrecta, sinó perquè la producció de cinema durant la Guerra Civil ja es val per si mateixa per mostrar-nos la guerra, la ciutat i la vida del dia a dia.

L’estiu de 2020, en format obligadament digital, el cicle Nits de Cinema del MUHBA Park Güell, sota el paraigües del thriller i el títol de “Barcelona Criminal”, va endinsar-se en les qüestions de la dictadura franquista, la censura, la representació de la idea d’ordre i de bé, la necessitat d’expressió artística enfront el control i repressió social, la societat de consum i les transformacions de Barcelona.

Celia Marin Vega
Arquitecta i historiadora