Inclusió i accessibilitat. Nous reptes d’acció comunicativa

Accessibilitat comunicativa: ús de QR informatiu a l’entrada d’Oliva Artés. © MUHBA, autor: Àlex Vidal

El setembre de 2021 hi ha convocada al Museu de Lisboa, que forma part de la xarxa CITYHIST impulsada pel MUHBA, la Fourteenth International Conference on the Inclusive Museum. What Museums Post Pandemic? (https://onmuseums.com/2021-conference).

Al programa es pot veure com la idea d’inclusivitat, que és la finalitat de fer els museus accessibles, és, en primer lloc, la idea d’explicar el món amb rigor però de manera que el màxim de ciutadans ho puguin fer seu.

Això, segons els tres blocs temàtics d’aquesta trobada (que serà semipresencial, amb un nucli a Lisboa i seguidors via teleconferència), condueix a parlar de nous punts de vista sobre els visitants, les col·leccions i els relats que un museu ofereix del seu tema. El plantejament no és gaire lluny de la definició del MUHBA com a centre patrimonial que aspira a explicar la ciutat al màxim de visitants, tant si habiten a Barcelona com si venen de lluny.

Ara bé, un cop plantejada aquesta qüestió, l’accessibilitat suposa una major inclusió amb actuacions que poden fer que tothom se senti còmode a les sales del museu, en els seus actes o davant del web. I no és una tasca fàcil, s’ha de fer de manera progressiva.

Cal un esforç en l’accessibilitat comunicativa, amb un increment d’instal·lació de bucles magnètics, formació especialitzada de personal d’atenció al públic, instal·lació de sistemes tàctils com ara maquetes en Braille, noves audioguies, codis QR per accedir a exposicions i continguts, visites guiades per a col·lectius amb discapacitat, o camins sensorials en alguns espais perquè el visitant amb ceguesa pugui seguir la visita sense complicacions, per citar algunes iniciatives.

La pandèmia ha permès al MUHBA expandir-se cap al museu digital i ha empès a la creació de molts continguts com ara diàlegs, seminaris, publicacions en format obert i audiovisuals, o a l’ús de QR en programacions i horaris de centres, entre altres accions. Tecnologia que, en tot cas, apropa els ciutadans al Museu, incloent-hi el col·lectiu de diversitat funcional. L’increment de material audiovisual ha fet un salt important en aquests últims mesos, fet que ha portat a plantejar la necessitat d’augmentar, en la mesura del possible, els continguts subtitulats.

A hores d’ara, el MUHBA treballa en una nova pàgina web que complirà els estàndards d’accessibilitat, per apropar-se a una major diversitat de públics. En aquest any de pandèmia s’ha treballat en formats audiovisuals per al programa escolar, en itineraris virtuals i projectes 3D que presenten un món virtual i que són pal de paller del museu del futur. Cal dir, però, que el MUHBA no parteix de zero en el camp de l’accessibilitat, sinó que és, des de fa temps, un eix prioritari que treballa des de diferents angles.

Accessibilitat sensorial visual. Una de les propostes per a persones amb discapacitat visual serà incorporar «recorreguts sensorials» i codis QR a diferents recorreguts del museu. Ja hi ha, per exemple al MUHBA Plaça del Rei, algunes possibilitats de familiaritzar-se amb una maqueta tàctil. S’hi poden incorporar textures i objectes del Centre de Col·leccions per apropar-se amb el tacte a la història de Barcelona.

Accessibilitat sensorial auditiva. El museu disposa d’aparells d’FM per a les visites comentades i itineraris que poden utilitzar les persones amb un audiòfon propi. Per a qualsevol itinerari i visita guiada es pot sol·licitar el servei d’interpretació de llengua de signes. Caldria treballar en la incorporació de bucles magnètics en alguns espais del MUHBA i augmentar el nombre de subtitulacions als continguts audiovisuals.

Accessibilitat física. L’entrada als espais del museu des del carrer és accessible, una tasca sovint complexa en espais patrimonials. També s’ha buscat les millors opcions (ascensors o rampes per salvar desnivells, per exemple) perquè les exposicions i activitats programades pel museu compleixin els requisits d’accessibilitat necessaris.

La feina a fer és encara molta i el procés és llarg, però es va avançant. Totes aquestes consideracions, entre d’altres, s’estan tenint molt en compte en els plans per reformar la seu del Museu a la Casa Padellàs i l’Edifici Llibreteria. Aquesta serà la prova del nou en el repte de perfilar un museu més inclusiu.

Mercè Martínez
MUHBA