La nova presentació del Palau Major: Barcelona, el mar i la monarquia
El Tinell del Palau Major compta ara amb una exposició permanent que amplia el relat de la Barcelona dels segles XIII, XIV i XV. © Enric Gràcia, 2020
L’any 2019 el MUHBA va exhibir al Tinell del Palau Major l’exposició temporal Barcelona capital mediterrània. La metamorfosi medieval, segles XIII-XV. S’hi van presentar, amb un llenguatge entenedor, els resultats dels avenços en la recerca sobre la Barcelona baixmedieval que, amb l’empenta del MUHBA, havien dut a terme diversos investigadors del CSIC, d’universitats i d’altres institucions. Calia trencar fronteres entre alta recerca i difusió, mitjançant l’articulació d’un discurs històric fonamentat en les peces de la col·lecció del museu, complementades amb les que van arribar en préstec.
En uns anys de fortes dificultats com els actuals convenia, però, que els recursos invertits per instal·lar aquella gran exposició temporal deixessin com a herència una ampliació notable de la museografia permanent del MUHBA, que fins llavors no havia inclòs un relat complet i coherent sobre la Barcelona dels segles XIII, XIV i XV. Amb aquesta finalitat, es va meditar un disseny expositiu que combinava dos elements: un circuit perimetral format per les vitrines amb les peces del MUHBA, el qual suportava tot el discurs general, i un seguit de capelles que, dialogant amb cada sector del perímetre, anaven desglossant aspectes més concrets a través de les peces arribades en préstec.
El repte va ser important, però va pagar la pena: quan s’ha desmuntat la temporal, el Tinell ha quedat convertit, sense gaire esforç addicional, en una sala més de la museografia permanent del MUHBA. A banda i banda de l’antiga sala del tron, roman així l’explicació de com Barcelona va esdevenir el principal nucli econòmic i la capital administrativa d’una gran monarquia mediterrània, alhora que s’anava definint com a municipi dotat d’un elevat grau d’autonomia.
Tot aquell procés havia tingut, però, el detonant inicial i el principal motor d’activitat en la incorporació de Barcelona als circuits del comerç marítim internacional. Per això, l’entrada a l’exposició pròpiament dita es veia precedida per una instal·lació provisional ubicada a l’avantcambra neogòtica. S’hi explicava, sota la volguda aparença d’un espai en obres, com Barcelona havia entrat de ple a les rutes marítimes internacionals sense disposar d’un veritable port, atès que la primera escullera (de vora 200 metres de longitud per 15 metres d’amplada) va ser aixecada per iniciativa municipal entre 1477 i 1487.
L’advertiment de sala en construcció es devia al fet que la peça més rellevant, el derelicte d’un vaixell medieval trobat durant les excavacions dutes a terme davant del Baluard de Migjorn (2006- 2008), no es podia instal·lar fins que no n’hagués acabat el llarg i delicat procés de restauració. Aquest finalment ha conclòs, i el MUHBA, amb el finançament del Port de Barcelona, ha pogut aixecar la vitrina climatitzada que el mostrarà en òptimes condicions, junt amb els fragments de corda, les peces i les eines medievals recuperades per l’excavació.
Pel fet de tractar-se d’una nau tinglada atlàntica enfonsada a mitjan segle XV, és un testimoni directe que posa en relleu una activitat comercial internacional iniciada molt abans de la construcció de l’escullera. Havia començat a les darreres dècades del segle XI, quan l’avenç de la conquesta cristiana impulsada per la monarquia havia provocat una arribada de diners en forma de pàries, el tribut pagat per les taifes musulmanes veïnes.
El sobirà i les elits urbanes afins, acostumats a tenir molta liquiditat, van haver de cercar aleshores una font de lucre alternativa, que van trobar en l’activitat comercial marítima. La nova exposició del MUHBA destaca aquell vincle original entre palau i port que va transformar Barcelona en la gran capital euromediterrània que encara és. En el proper butlletí continuarem comentant el projecte.
Ramon J. Pujades i Bataller
MUHBA