L’experiència mixta, presencial i digital
El canal de YouTube del MUHBA va intensificar la seva activitat a partir del març de 2020, amb un nombre creixent de continguts audiovisuals. © MUHBA
La pandèmia de Covid-19 ha fet trontollar els fonaments d’empreses, de territoris, d’economies grans i petites, de famílies, de governs i d’institucions, també dels museus. De fet és un punt d’inflexió, de no retorn, per a moltes pràctiques museístiques, turístiques i ciutadanes, que obliga a repensar-les de cap i de nou si se’n vol garantir l’existència futura. El MUHBA, que abans de l’epidèmia rebia, sumant tots els espais que l’integren, a l’entorn d’un milió de visitants l’any, amb un component turístic elevat, alhora que era un recurs educatiu de primera divisió per a escoles i tenia molt bon arrelament en la societat barcelonina, tot d’una va rebre zero visitants durant tres mesos: el museu tancat, les activitats presencials prohibides, les fronteres tancades i cap turista a la vista, les escoles i les universitats fent feina telemàtica... un desert.
La sacsejada de la desaparició del museu presencial, que el va portar a existir per un temps només a la xarxa, tanmateix ha resultat ser un accelerador i un revulsiu de transformació de molts aspectes estructurals del museu, entre els quals hi ha la programació d’activitats. Es tenia clar que no es volia suprimir la programació malgrat el confinament i les restriccions, i en temps rècord i amb molts esforços ha virat cap a formats digitals i virtuals. Actualment el museu ha recuperat una mica la presencialitat (amb aforament màxim limitat al 30 % i les activitats presencials només permeses per a grups bombolla, com ara escoles) i es podria dir que ara el MUHBA és 30 % presencial i 70 % virtual.
En els darrers anys el MUHBA havia fet una aposta clara per recopilar i oferir al web els enregistraments en vídeo de les conferències, els diàlegs i les jornades que feia, per possibilitar a qui no havia pogut assistir-hi recuperar en diferit la sessió. Es tractava de la darrera baula de la programació: fer accessible digitalment tot allò que prèviament s’havia fet presencialment. En aquesta mateixa línia, també algunes exposicions temporals des de fa uns anys tenen la seva versió en forma de tour virtual i navegable, per donar-los una segona i llarga vida a la xarxa.
Ara el plantejament és un altre: hi ha sessions enregistrades que es poden veure per canals com YouTube o Vimeo i com més va més jornades i conferències s’emeten en directe a través d’internet. Aquesta pràctica ha dinamitzat el web del museu i ha reactivat la presència del MUHBA a les xarxes socials, especialment a YouTube, Facebook i Instagram. I pel que fa a les exposicions temporals, es revalida el format de tour virtual i a partir d’ara totes sense excepció tindran les dues versions, presencial i virtual.
La transformació ha arribat també als itineraris urbans i les visites comentades, que de ser exclusivament presencials ara s’estan començant a produir en format vídeo per tal que es pugui gaudir del patrimoni de Barcelona de la mà d’historiadors i educadors especialitzats sense sortir de casa i des d’arreu. En format vídeo també s’han enregistrat recitals i concerts, i més que se’n faran. Malgrat ser un format que vol temps i recursos, té un potencial de difusió del coneixement enorme, especialment si les produccions se subtitulen en diversos idiomes.
En l’àmbit educatiu, la situació sanitària ha suposat l’empenta necessària per activar un canvi profund de les activitats que feia temps que es gestava. Ara l’accent es posa en el treball previ a la visita que es fa a l’escola, amb molts materials digitals elaborats específicament per a l’assumpció dels coneixements, seguit d’una visita al museu molt més específica i significativa, per reconèixer allò après i entrar en contacte directe amb el patrimoni, i un treball posterior de consolidació. Ara és possible, a més, que els educadors del museu puguin intervenir a l’aula en directe i plantejar interrogants, generar debats, orientar un treball concret o resoldre dubtes.
Hi ha veus que diuen que les propostes digitals van en detriment de les activitats presencials als museus, però en realitat és just al contrari: s’amplien públics com mai ens havíem imaginat, perquè ni la distància, ni el temps ni la diversitat lingüística són barreres que impedeixen participar en les activitats programades del MUHBA, sobretot si tenim present que les eines de traducció simultània cada vegada estan més afinades. Alhora aquest desplegament digital genera coneixement i curiositat, potencialment al món sencer, i incita a voler algun dia visitar en persona el MUHBA i reconèixer el patrimoni de Barcelona.
Mònica Blasco
MUHBA