Planejar per refer Barcelona, 1969-1979: Joan Antoni Solans i Huguet

El Pla general i metropolità, 1976. Plànol de síntesi.

En el marc de les recerques per nodrir el projecte Habitar Barcelona el MUHBA, com ja comentàvem ara fa un any, ha treballat a fons l’edició de Barcelona 1969-1979. Els anys decisius del planejament de la metròpoli, que són les memòries urbanes de Joan Antoni Solans i Huguet.

Quan l’estiu de 2019 Joan Antoni ja donava l’original per fet, de cap manera podíem imaginar que l’hauríem d’editar sota el cop duríssim de la seva mort ni els problemes derivats de la pandèmia. Però cap dificultat ens ha distret de cuidar fins al més mínim detall una obra cabdal per entendre la Barcelona d’avui. En el darrer tram del treball d’edició hem comptat amb el suport de la família, en especial de Job Solans, que també ha fet una revisió completa del resultat final.

En els últims anys del franquisme i els primers de la Transició, l’Estat era feble, el govern català encara no existia i la ciutat metropolitana va tenir durant uns anys unes cotes de poder a les quals no s’havia acostat des que s’havia abolit el Consell de Cent. En una ciutat que creixia intensament, l’actuació de Solans en la revisió del Pla comarcal, fins que va ser aprovat com a Pla general metropolità (PGM), i en la creació d’un estoc de sòl públic durant els anys que va ser delegat d’urbanisme de Barcelona, fou una resposta eficaç a la metròpoli que s’havia expandit en els anys de creixement desarrollista i immigració intensa.

Entre 1974 i 1976 les lluites pel Pla van mobilitzar grans dosis d’energia social. En conseqüència, el PGM apuntava maneres com a potent regulador de l’actuació urbanística. A l’hora de valorar-lo, s’oblida l’aspecte més essencial: la seva naturalesa política de pacte de rendes urbanes. El Pla ha estat un veritable contracte social, com també ho fou, en altres termes, el Pla Cerdà. El PGM i l’adquisició de sòl van ser les bases per a un canvi de paradigma en el modelatge de Barcelona. Solans apostava fort per treure partit de les oportunitats, com havia après a fer a Lisboa. En el breu interstici temporal entre la crisi de l’Estat espanyol i l’afermament de la Generalitat com a nou poder a Catalunya, Barcelona negocia la seva capacitat d’autoregulació, enmig d’una forta pressió veïnal que obliga a actuar.

Josep M. Socias Humbert, nomenat alcalde el desembre de 1976, va veure en Solans la persona capaç d’atendre les 76 associacions i moviments socials que articulaven l’espai urbà barceloní. «Els potents moviments que havien sorgit a la ciutat», diu Solans, «ho eren com a resultat del rebuig a les polítiques urbanes del període de l’alcalde Porcioles», amb «uns dèficits descomunals» d’equipaments, i per a això calia «el sòl que era necessari per construir les escoles, les guarderies, les zones esportives, els centres d’atenció sanitària i els nous parcs que l’extensió de la nova ciutat feia imprescindibles».

A partir d’aquí s’havien de pactar les prioritats en temps de pocs recursos: davant la impossibilitat de cobrir-les totes de cop, argumenta Solans, calia convenir amb la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona un Programa d’Actuació Municipal d’Urgència. «En moments de crisi política i econòmica com la que patíem», afegeix, «és evident que era més fàcil desenvolupar polítiques de sòl [...] ja que en temps de tribulacions ningú inicia res». I amb el pla i el sòl va ser possible la interlocució amb els agents socials urbans. Així fou com en el trienni 1977-1980 es van dur a terme al municipi de Barcelona 199 grans actuacions, que van donar credibilitat per molt temps a la iniciativa municipal. I els altres municipis metropolitans van mirar de seguir el mateix patró. D’aquesta manera, quan el 1987 la Generalitat va dissoldre la Corporació Metropolitana, la hipoteca de futur que la mesura comportava es va atenuar pel fet que molts plans derivats del Pla general ja eren aprovats i els municipis metropolitans ja tenien un camí traçat. Fou una oportunitat històrica ben aprofitada.

Joan Roca i Albert
MUHBA

[Extracte de la intervenció efectuada a l’acte en memòria de Solans el 3 de febrer de 2020, https://publicacions.iec.cat/repository/ pdf/00000292/00000084.pdf.]