Memòria de les lluites per l’habitatge a Barcelona i commemoració de la vaga de lloguers de 1931

El programa ‘Memòria de les lluites per l’habitatge a Barcelona’, de la Regidoria de Memòria Democràtica, neix amb la voluntat d’estudiar, difondre i reivindicar els moviments i les persones, principalment dones, que han desenvolupat estratègies per defensar el dret a l’habitatge a la Ciutat. Una part del programa consisteix en la coordinació i comissariat d’una sèrie d’activitats amb el suport de la Universitat Politècnica de Catalunya, junt amb les Taules de memòria de Districte i el Museu d’Història de Barcelona, MUHBA, a la seu Oliva Artés.

L’acció s’emmarca també en la promoció, reconeixement i acompanyament dels barris i els seus moviments en la construcció de la memòria democràtica de la ciutat.

El programa combina la coordinació de la recerca universitària amb la feina de la memòria veïnal i dota de continguts i objectius les taules de memòria dels districtes amb la finalitat de crear una cartografia urbana compartida que identifiqui i difongui la memòria per la lluita per l’habitatge posant-la al servei de la ciutadania.

Al llarg d’un any es duran a terme accions i activitats a tots els districtes i al MUHBA per visibilitzar les principals reivindicacions del darrer segle, Quedaran recollides en un mapa que cartografiarà la memòria d’aquestes lluites.

Objectius del programa

• Estudiar i posar a l’abast de la ciutadania el llegat que ens han deixat els moviments i les persones que han lluitat per defensar el dret a l’habitatge a Barcelona.
• Contribuir a la divulgació de la història de la ciutat i a la construcció d’una memòria plural, democràtica i amb perspectiva de gènere.

Context històric

El 90è aniversari de la primera gran vaga de lloguers documentada a Barcelona es pren com a punt de partida del programa ‘Memòria de les lluites per l’habitatge’.

La vaga va tenir lloc entre l’abril i el desembre del 1931. Va arribar enmig d’una gran crisi econòmica i social que allunyava de l’abast de les classes populars les necessitats més bàsiques per poder afrontar el seu dia a dia. El Sindicat de la Construcció de la CNT de Barcelona en va promoure l’organització per fer front a l’onada de desnonaments i la impossibilitat de pagar uns lloguers fora de l’abast de moltes famílies a causa de la situació de precarietat i indigència d’una part de la població. Assumia així com a pròpia una reivindicació i unes pràctiques que s’anaven desenvolupant de manera espontània i amb un protagonisme important de les dones.

Des d’aleshores, la capital catalana ha viscut altres reivindicacions, episodis d’autoorganització veïnal i moments històrics relacionats amb l’habitatge digne, sempre amb una presència capdavantera de les dones: L’eradicació del barraquisme i les seves contradiccions; el fenomen de l’autoconstrucció als barris de muntanya; la incertesa de les Cases Barates; l’aparició dels grans polígons d’habitatge i la formació de moviments socials i veïnals que reclamen equipaments i espais públics; la conversió dels llogaters en propietaris i l’oportunitat perduda dels Jocs Olímpics; la minva de l’habitatge públic; la contracció del parc de lloguer; o l’esclat de la bombolla immobiliària i l’habitatge com a actiu financer transnacional.

Amb les intervencions de Manel Aisa, David H Falagán, Amador Ferrer, Josep Ma. Montaner, Zaida Muixí, Cristina Poza i Transductores.