MUHBA Vil.la Joana

Activitats relacionades

MUHBA Vil·la Joana és un antic mas de la parròquia de Vallvidrera que està situat al bell mig de la Collserola. Aquesta edificació es va transformar en una casa d’estiueig al segle XIX i més endavant, entre els anys 1921 i el 1973, es convertí en un equipament d’ús educatiu. En aquest espai tingueren lloc les activitats de les escoles municipals Vil·la Joana, pioneres a Europa per la seva dedicació a fer una educació especial a alumnes invidents, sords i amb discapacitat intel·lectual.

A més, Vil·la Joana va ser la darrera casa que va acollir Jacint Verdaguer, un dels màxims i més reconeguts exponents de la Renaixença. Després d’una llarga malaltia, ell va morir entre les seves parets el 10 de juny de 1902 i des d’aquell mateix moment la casa va esdevenir un lloc de memòria del poeta. Per això, ja el 1963 algunes estances van convertir-se en el primer museu que era dedicat a la seva vida i obra.

Avui Vil·la Joana és alhora un memorial i una casa de i per a la literatura, un espai que posa de relleu i reivindica el valor de la paraula literària a partir de la figura de Verdaguer. L’escriptor esdevé l’eix vertebrador a partir del qual es presenta la història de Barcelona com una ciutat estretament connectada amb l’escriptura i que, a més, serveix per transmetre el fenomen de l’experiència literària universal. D’aquesta manera, el museu planteja un recorregut que transita per l’educació especial que es feia a Vil·la Joana, que continua recordant la rellevància social de la vida i també de la mort de Verdaguer i que finalitza per testimoniar la transcendència pública de la literatura.

El MUHBA forma part d'Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català, la secretaria de la qual té seu al MUHBA Vil·la Joana. Un dels projectes d'Espais Escrits és el Mapa Literari Català, des d'on podeu navegar per tot el món lleguint i escoltant les descripcions que n'han fet els escriptors catalans. Sobre Barcelona podeu escoltar:  A Barcelona i L'alzina del Passeig de Gràcia.

L’agregació al municipi barceloní de la vila i el terme de Sarrià el 1921 va ser una fita transcendental en el camí vers la configuració de la gran metròpoli de Barcelona. Es va obrir llavors un intens debat polític, amb tres protagonistes clau, que jugaven una partida a tres bandes: l’Ajuntament, els partits polítics i els veïns de Sarrià ; en segon lloc l’Ajuntament de Barcelona i, finalment, el Govern espanyol. Com en tot conflicte d’aquesta mena, s’hi barrejava l’activitat pública –amb declaracions en plens, publicació de reials decrets, manifestacions i mítings, fulls volanders i articles a la premsa– amb una altra de despatxos, que va ser fonamental per precipitar els esdeveniments. I, com a escenari de fons, una conjuntura històrica i una determinada correlació de forces que van fer possible l’agregació justament aleshores.

D’ençà del 1897 s’havien succeït nombroses temptatives de Barcelona per fer efectiva l’agregació, que van acabar amb sengles fracassos, gràcies a les bones relacions dels ajuntaments de Sarrià amb el Govern espanyol i la Casa Reial. La conjuntura política, però, canvià radicalment el 1921, i els sectors favorables a l’agregació van aprofitar l’ocasió per aconseguir que s’aprovés el Reial decret d’agregació de Sarrià a Barcelona del 4 de novembre de 1921. La decisió del Govern espanyol va desencadenar un fort moviment d’oposició, i Sarrià va viure un dels moments de més agitació política de tota la seva història.

Propostes digitals sobre Verdaguer:
Gira, gira, gira-sol (Primària)
Adéu-siau, casa (Secundària)
Verdaguer i la natura

ACCEDIU A L'ENREGISTRAMENT DELS CONCERTS, RECITALS I CONFERÈNCIES

Llibres del museu relacionats amb Verdaguer que podeu consultar online
Gaudí Verdaguer
Desencís d'un paisatge. Poesia i natura a través de Verdaguer

   El Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) Vil·la Joana ha obtingut el Distintiu de garantia de qualitat ambiental per la categoria d’equipaments culturals: biblioteques, museus i col·leccions.

Aquesta categoria del Distintiu té en compte criteris d’estalvi i eficiència energètica, especialment en l’àmbit de la il·luminació i la climatització, així com d’estalvi d’aigua, de gestió de residus, de compra de productes ecoetiquetats, de mobilitat, de formació ambiental dels treballadors i també de comunicació i promoció entre els usuaris i treballadors. 

Més informació a:
Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya