Ventall de la Constitució
Els ventalls van ser utilitzats com una forma subtil de propaganda política. Es van fer ventalls de les diverses constitucions espanyoles en el que podria considerar-se com un antecedent del merxandatge. En aquest cas, les abundants reparacions indiquen que es va fer servir sovint i que se'n va tenir molta cura.
Direcció i coordinació: Servei de Conservació Preventiva i Restauració (Museu d'Història de Barcelona).
Restauradora: Rita Udina
Any: 2012
Anvers:
“CONSTITUCIÓN / DE ESPAÑA/ 18 DE MARZO/ DE 1812; LA SABIA CONSTITUCIÓN / TRIUNFA YA DE LA OPRESIÓN; COMO AMANTE DE MI LEY / LOS SOY TAMBIÉN DE MI REY
Revers:
“LA RECTA CONSTITUCION / PROTEGE LA RELIGIÓN / QUERIENDO QUE SEA LA LEY / LA REGLA Y NORMA DEL REY”
Ventall (MHCB04317) amb país de paper imprès i pintat a mà, amb decoracions i rivet daurats i barnilles de banús. (©Rita Udina – MUHBA)
Revers amb dibuix més petit deixant nu el fons del paper verjurat. L’ull és de nacre i bronze i l’extrem de les guardes de vori.(©Rita Udina – MUHBA)
Nom de les parts d’un ventall. (Dibuix basat en ©Rita Udina – MUHBA)
Tècnica:
Paper imprès i pintat a mà, cobert per pigment de color blanc, dibuixat i acolorit. (©Rita Udina – MUHBA)
Decoracions daurades, probablement de pa d’or. (©Rita Udina – MUHBA)
Anvers: calcografia a dues planxes en negre i vermell que combina puntejat amb llaços lineals. (©Rita Udina – MUHBA)
Revers: gravat calcogràfic d’una sola planxa en negre. (©Rita Udina – MUHBA)
Aquarel·la per acolorir el dibuix imprès. (©Rita Udina – MUHBA).
Tremp aplicat als motius florals de les guardes.(©Rita Udina – MUHBA)
Pa d’or. Podem observar el bol subjacent. (©Rita Udina – MUHBA)
Barnilles: la font és de banús i les guies són d’una fusta diferent, de color més clar. Unions entre les dues estan encolades a biaix, sense ànima. (©Rita Udina – MUHBA)
Tractament:
La principal alteració que presentava el ventall era el trencament del paper. (©Rita Udina – MUHBA)
El trencament de les varetes provocava que el ventall estigués desmembrat. (©Rita Udina – MUHBA)
Una altra alteració present al ventall era l’oxidació del paper, especialment intensa on hi ha daurat. (©Rita Udina – MUHBA)
L’ennegriment de la capa pictòrica blanca també era una alteracio present a tractar. (©Rita Udina – MUHBA)
Les coles antigues han actuat d'impermeabilitzant, fent que els ennegriments apareguts no siguin homogenis, deixant una certa reserva en l'extensió de les taques. (©Rita Udina – MUHBA)
Algunes de les reparacions antigues de trencaments amb pedacets de paper cobrien la part impresa i els daurats del ventall. (©Rita Udina – MUHBA)
Les reparacions antigues fetes en el ventall tenien fins a quatre capes de paper i es retiren per humectació. (©Rita Udina – MUHBA)
Procés de desmuntat. Desencolat del país del revers per humectació aquosa. (©Rita Udina – MUHBA)
Procés de desmuntat. Desencolat del país del revers per humectació aquosa. (©Rita Udina – MUHBA)
Sis de les vint varetes estaven trencades i la majoria tenien antigues reparacions amb afegits de fusta i pedaços de paper. Aquests reforços antics no es substitueixen perquè la humidificació comportaria un risc pel paper. (©Rita Udina – MUHBA)
El tractament de les barnilles consisteix en afegir unes tires de fusta de bambú, que és molt lleugera i flexible, adherides amb cola blanca. (©Rita Udina – MUHBA)
Un cop reparades les barnilles es consolida el paper pintat amb paper japonès de 9 gr, adherit amb engrut (midó d’arròs) pel revers. Els reforços es col·loquen en sentit de fibra ortogonal a les barnilles i uns reforços extra a la franja del rivet, també en sentit de fibra ortogonal als plecs, de manera que la resistència mecànica en els plecs sigui màxima. (©Rita Udina – MUHBA)
El paper del revers es va adherint en la seva posició a mesura que es fan els reforços en paper japó sobre l'anvers, per tal de minimitzar els riscos derivats de la lleu humectació que això implica. En les llacunes es col·loquen empelts de paper japó Arakaji de 34 gr*. (©Rita Udina – MUHBA)
Es substitueix el rivet original que estava trencat en el 100% del perímetre perquè no feia la funció d’unió de seguretat dels plecs, ni tampoc la de prevenció de separació dels dos països, pel perímetre. (©Rita Udina – MUHBA)
Es fa un rivet nou amb paper barrera de color crema, que es pinta amb una mescla de gouache i pintura acrílica daurada. Després de col·locar el nou rivet es torna a adherir l'antic a sobre, de manera que les llacunes quedin reintegrades. (©Rita Udina – MUHBA)
L'adhesió del nou rivet es fa amb engrut (midó d’arròs) amb l’ajut d'una espàtula calenta. Un cop col·locat s’envernissa amb Paraloid B72 50 gr/L per evitar la dispersió de partícules metàl·liques susceptibles d’oxidar-se. (©Rita Udina – MUHBA)
Es fa un retoc cromàtic molt discret d’algunes de les fissures dels plecs, i també d’alguna de les pèrdues de daurat amb aquarel·les i pintura acrílica daurada. (©Rita Udina – MUHBA)