Una composició arcaica, carregada de tensió i que es caracteritza per un accentuat ritme i una multiplicitat de textures i motius musicals obstinats. Les seves dissonàncies han fet de l’obra una de les peces musicals més famoses de l’avantguarda moderna i més representatives del segle XX. 

La proposta per a Sacre és feroç, carnal, vigorosa, caòtica i talment magnètica: una explosió amb 28 ballarins de totes les edats que generen una enorme turbulència sobre l’escenari. Celebren l’arribada de la primavera, quan una jove és escollida com a víctima a sacrificar i ha de ballar fins a la mort. Alarmisme, inquietud, por…, un drama que manté el públic atent davant de la nuesa de la víctima, que balla agònica fins que les forces l’abandonen. Una dansa macabra que no pot sanar les impertorbables esquerdes vitals de la decisió de la comunitat.