Barcelona és ciutat d’arquitectura per la bellesa i singularitat de molts dels seus edificis, per la manera en què plegats i plegades procurem cuidar d’un patrimoni arquitectònic de segles, per l’ambició sostinguda de donar-nos espais públics acollidors, accessibles i inclusius.

La UNESCO-UIA l’ha nomenat Capital Mundial de l’Arquitectura no només per això. Les disciplines i les societats evolucionen: Barcelona i l’arquitectura també. El Congrés Mundial d’Arquitectes UIA’96 va exportar el model urbà olímpic. Després de crisis immobiliàries, socials, sanitàries i climàtiques el paradigma de la nostra arquitectura s’ha renovat profundament: vol ser part de la solució i no del problema. Des d’una ciutat socialment diversa, d’urbanisme dens, recursos naturals limitats i clima mediterrani –dolç i assolellat però amb cicles de sequera i llargues onades de calor–, dels reptes de sostenibilitat econòmica, social i mediambiental l’arquitectura, l’urbanisme i el paisatgisme n’estan fent virtut. La ciutat pot rellegir-se, avançar i ser exemple.

La capitalitat ens ha d’ajudar a parlar d’arquitectura amb tots els públics. Estem coordinant pel 2026 una programació –liderada per l’arquitecta en cap– de divulgació arquitectònica adreçada a tota la ciutadania, amb l’aperitiu de les Setmanes d’Arquitectura (enguany del 14/05 al 28/06) i en col·laboració amb el molt actiu teixit que nodreix la cultura arquitectònica a casa nostra i tothom que vulgui contribuir.