Dorota Gawęda i Eglé Kulbokaité: “Ens fascina com la ciència funciona sota l'esforç col·lectiu, més enllà de la vida individual”
Després d’una primera part de la seva residència artística al Laboratori Europeu de Física de Partícules (el CERN de Ginebra), el duet guanyador del Premi Collide a la seva edició del 2021 ha estat a Barcelona durant el mes de novembre per completar aquesta residència a Hangar, Centre de Producció i Investigació Artística. Amb elles parlem de Gusła (la proposta amb què han guanyat el premi), de la seva relació amb la ciència i del seu treball en general.
En què es basa la vostra pràctica artística?
A la nostra pràctica col·laborativa, investiguem la difuminació dels límits i mirem cap a allò desconegut, amb l’objectiu de desafiar la promesa il·lusòria de la subjectivitat com un tot i separada de l’entorn, que es percep individualment i s’imagina socialment. Pretenem abordar la fragilitat de les dicotomies i subratllar la porositat dels constructes de la nostra comprensió habitual del món. Ens interessen les narratives alternatives de construcció del món que ens poden oferir la (ciència) ficció, els contes populars i les faules. Veiem que els conceptes i les teories de la física serveixen com una de les eines de construcció narrativa.
D’on sorgeix el vostre interès per la física quàntica?
El nostre interès per la física de partícules deriva de la nostra contínua lectura de la teoria (eco)feminista i queer, concretament d’escriptores com Luciana Parisi i Denise Ferreira da Silva, amb el seu èmfasi específic en el potencial alliberador que la física quàntica pot oferir per al pensament i les relacions socials. En particular, Denise Ferreira da Silva fa una crida al desaprenentatge quàntic, un qüestionament profund que la física quàntica ens exigeix: a través de la física, descobrim que l’univers no respecta les nostres nocions intuïtives sobre la subjectivitat, l’objectivitat, la coneixibilitat, la categorització i fins i tot la pròpia existència. Ens interessa a més com la física quàntica va introduir una inestabilitat del coneixement al món científic i com va obrir el vocabulari científic a certs trets de raresa i fins i tot de màgia. Esperem que el compromís amb la mecànica quàntica tingui el potencial de trencar els patrons normatius del comportament humà i negociar noves maneres de relacionar-se amb el món natural per trobar nous patrons. El nostre projecte cerca relacions estranyes entre partícules, éssers i pensaments.
La vostra investigació aixeca un pont entre camps aparentment dispars, com el folklore i la tecnologia, la ciència i la màgia… En aquest sentit, què pot aportar al vostre treball un premi com Collide?
Els esperits de la creença vernacla serveixen per demostrar que el passat no és en realitat passat del tot i que els ofegats, cremats i enterrats –sempre han viscut– en el temps cíclic, i en el paisatge. Els cossos, les ànimes i els esperits intersticials ocupen zones liminals, contaminades, a la vora del món: pantans, terres i abocaments. Ens interessen aquests espais i estats intermedis; per exemple, el moment en què les lleis de la física clàssica s’ensorren al límit del món quàntic. La raresa, com a forma de pensar manifestada en les faules i observable dins de les interaccions de la física fonamental, ens proporciona una visió ecològica del món en què allò humà i la natura, allò humà i allò no humà, estan completament imbricats, sempre inestables a punt de convertir-se en altres.
El que recorre tant les interaccions bàsiques com el folklore bàltic i eslau és una sensació d’inquietud, que es pot aplicar tant a entitats sobrenaturals (com els dimonis del paisatge) com a fenòmens naturals (com el forat negre). A més, hi ha un paral·lelisme interessant entre la ciència (almenys les lleis quàntiques) quan s’observen els elements bàsics de la naturalesa: l’observació modifica l’objecte que s’observa de manera que no és possible deslligar el procés d’observació del que s’ha observat. De la mateixa manera, l’art sorgeix en un procés discursiu i a través de moments de compromís del públic amb l’obra d’art. És interessant veure aquests paral·lelismes i summament estimulant mantenir aquestes converses amb els científics.
Gusła és la proposta amb què heu guanyat el Premi Collide Com s’ha desenvolupat fins ara?
La paraula “gusła” es tradueix del polonès com a “bruixeria” i “conjur”, derivat de l’àmbit del folklore rural; es realitza a les cruïlles de camins com a mitjà per convocar les ànimes perdudes, fent sorgir allò invisible i allò que no es veu de l’entorn. El projecte que proposem, en la seva forma final, combinarà els mitjans espai-temporals amb què solem treballar, com l’escultura, la instal·lació, l’olor i el vídeo, intentant conjurar allò que està fora del lloc i del temps, inspirat tant en les històries preses de les creences vernacles bàltiques i eslaves com en els processos i teories de la ciència fonamental. Tots dos mètodes per entendre el món permeten visualitzar i comprendre allò que és invisible, tots dos miren l’entorn a micro i macroescala, és a dir, a la física s’intenta entendre l’univers a través de les seves partícules fonamentals invisibles a l’ull. Les nostres idees s’estan desenvolupant a poc a poc en una narrativa de ciència-ficció d’invocacions quàntiques. Estem començant a treballar el guió i el storyboard per al nou treball de vídeo, i esperem que abans que acabi el mes de novembre aconseguim capturar algunes seqüències aquí a Barcelona.
No és la primera vegada que abordeu aquest concepte de “raresa” en una de les vostres obres.
La nostra proposta de projecte Gusła és, en cert sentit, una continuació de la nostra sèrie de vídeos Mouthless, de la qual s’han acabat dues parts i la tercera està actualment en producció. Els vídeos pretenen considerar una sèrie d’urgències que veiem entrellaçades a l’ecologia del paisatge, incloent-hi l’acumulació primitiva; les històries de la desforestació europea; la teoria ecofeminista; els éssers folklòrics no morts originaris de les cultures eslaves i bàltiques connectats amb el sòl, el pantà i les aigües terrestres; i la redefinició històrica de la relació de l’individu i la terra. A la nostra feina, la raresa impregna tant el contingut com la forma; un muntatge o unió de dues o més referències, estètiques o conceptes que aparentment no van junts pretén desestabilitzar la certesa del sentit del coneixement. Humit com la molsa, es cola a les esquerdes dels textos escrits, a les fissures de la història i floreix en la reconfortant foscor, intricadament orgànica.
A l’inici de la vostra residència combinada, què esperàveu de la ciència i la seva influència a Gusła?
Comencem la residència amb l’objectiu de desenvolupar una narrativa folklòrica de ciència-ficció d’invocacions quàntiques. Gusła invocarà els dimonis eslaus dels pantans i les vores del bosc, els personatges que viuen al mig i tempten la gent més enllà de la línia de seguretat. La narrativa conjuradora servirà de fil conductor per a una sèrie d’obres de vídeo i un conjunt d’entorns i objectes escultòrics que s’activaran performativament. Amb l’escriptura de guions composta per la multiplicitat de cites, esperem fer referència als conceptes de la física i al·ludir a la nostra extensa llista de lectures, on la teoria (eco)feminista i queer es troba amb la ciència-ficció, interpretada i encarnada de formes inesperades ja sigui a través de cançons, cants o lectures en veu alta. Com a part del programa de residència del CERN Collide, esperàvem, en primer lloc, relacionar-nos amb la comunitat científica del CERN i esbrinar més sobre les teories i els conceptes per pensar en futurs potencials per a les estructures de la narració.
I amb què us vau trobar en entrar al CERN?
Comencem la nostra residència amb viatges subterranis als experiments ATLAS i CMS, amb la sort de poder visitar-los al març i abril del 2022, abans que els experiments tanquessin per als pròxims anys de recerca. Això en si mateix va ser una experiència increïble d’un món subterrani al qual poques vegades es pot accedir, com en els contes mitològics; però també molt diferent de les faules que solen inspirar la nostra pràctica. El ritual del descens, la dimensió estètica dels ambients i la grandiositat i la complexitat tecnològica de la maquinària utilitzada en els experiments deixen a una la sensació de no tenir eines suficients per a la seva comprensió completa.
Quines persones us van inspirar i us van obrir noves portes?
Després de la primera setmana de converses amb membres de la comunitat científica, ens va semblar fascinant com funciona la ciència sota la premissa de l’esforç col·lectiu més enllà de la vida individual. Comprenem que el millor és entrar en aquest món amb la ment oberta. El nostre objectiu és entendre com la raresa entra al món de la física de partícules tant en el llenguatge (és a dir, la introducció de nomenclatura com a “quark estrany”) com en els processos de recerca experimental. Ja a la nostra primera setmana al CERN, també vam mantenir converses desafiadores amb els físics teòrics Michelangelo Mangano i John Ellis, que ens van obrir les portes a teories com la Violació de la Paritat de Chien-Shiung Wu.
Com la vostra estada al CERN va orientar la residència a Barcelona?
El nostre plantejament de la residència va consistir a recollir tot el possible durant el mes de maig que es pogués conceptualitzar i concretar al cos de la producció, de cara al mes en residència a l’Hangar de Barcelona, al novembre, i al mes final al CERN, el 2023.
I com ha estat l’experiència a Hangar?
Hem estat molt ocupades durant les primeres setmanes de la nostra estada aquí a Barcelona. Hem tingut moltes converses inspiradores amb professionals de la ciència i la producció cultural. En aquestes trobades, hem parlat de com la ciència sondeja allò intermedi i allò invisible. Creiem que moltes d’aquestes reunions enriqueixen la nostra feina i compliquen la nostra manera de pensar filtrant-se en el projecte, que és el que esperàvem. Considerem que la possibilitat de treballar fora del nostre context habitual és especialment enriquidora i una residència és una oportunitat única per fer-ho.
Durant l’estada a Barcelona, quins centres de recerca heu pogut visitar?
Durant la nostra estada hem mantingut una sèrie de reunions i intercanvis molt beneficiosos per a la nostra investigació. Al Barcelona Supercomputing Center (BSC), en una conversa amb Artur García i els seus col·legues, ens assabentem dels desenvolupaments futurs de la computació (quàntica). Aquesta conversa es va complementar amb un interessant diàleg amb José Ignacio Latorre, director del Centre de Tecnologies Quàntiques de Singapur, en què descobrim més sobre les possibles implicacions de les tecnologies de computació quàntica en el teixit sociopolític del món.
A l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), Lydia Sanmartí ens va presentar el centre i vam aprendre més sobre la biofotònica de molècula única, així com de nanoelectrònica i nanomecànica quàntica, amb els científics Lukas Lau i Stefan Forstner, respectivament.
A l’Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB), vam mantenir un inspirador debat sobre els límits de la realitat i les liminalitats entre cultura i naturalesa amb els científics Xavier Luri, Toni Bertólez i Pablo Bueno.
Què han aportat aquestes visites al vostre projecte?
Cadascuna de les visites i converses ha permès ampliar la nostra investigació i comprensió dels punts d’èmfasi al camp de la física. Al llarg de les mateixes, hem recopilat històries i notes que formaran una narrativa per a un projecte de vídeo ampliat.