"El científic és alguna cosa més que un home blanc cis"

Núria Jar
03/03/2022 - 17:38 h - Cultura i lleure Octavi Planells

Especialitzada en ciència i salut, el 2023 la periodista Núria Jar s’embarcarà junt amb sis dones més a una missió tripulada a la Mars Desert Research Station, una estació de recerca a la superfície de Mart simulada al desert de Utah. Ho farà a bord de la missió Hypatia I, que a més dels objectius de la recerca també vol contribuir a despertar noves vocacions científiques entre nenes i noies. Amb ella parlem d’aquest projecte enterament femení i de les qüestions de gènere en l’àmbit científic.

Ets periodista. En quin moment vas decidir especialitzar-te en ciència?

Soc periodista de vocació, tota la vida he volgut ser periodista. El que no tenia clar és que s’acabaria dedicant al periodisme de ciència i salut. En realitat no va ser una decisió sinó casualitat. L’any 2009-2010 em van oferir feina com a redactora a un programa de ràdio de divulgació científica, l’Eureka de COM Ràdio. Vaig dir que sí, no perquè fos un programa de ciència, sinó perquè soc una apassionada de la ràdio i allà va ser quan vaig entrar en contacte amb aquest món. La ciència em va meravellar i llavors vaig decidir que m’havia d’especialitzar i en aquell moment vaig estudiar el màster de Comunicació Científica de la UPF… i he seguit en la professió fins avui.

Tenies referents científiques femenines quan vas començar en aquesta professió?

En aquell moment, la majoria de referents (per no dir gairebé tots), així com la majoria de convidats que passaven pel programa de ràdio, eren homes. Jo crec que el despertar feminista, que també ha arribat al món de la ciència, ha estat un dels grans canvis en els últims anys i ara busquem referents científiques, perquè hi són. El que passa és que durant aquests anys han estat invisibilitzades, però per sort cada vegada ho són menys.

No t’has decidit mai a ser científica?

Mai he volgut estudiar una carrera científica perquè no tenia vocació, imagino que a causa de no haver tingut referents científiques ni bons professors de ciències. Sempre he estat bona estudiant, en canvi, la química és l’única assignatura que he sospès a l’institut perquè no hi havia manera d’entendre-la i això era perquè la professora que teníem no era gaire pedagògica.

Si en aquell moment haguessis tingut la informació que tens avui, t’hauries animat a estudiar quelcom de ciències?

Avui potser sí que faria una carrera científica. No sé quina, la veritat. M’agrada molt la biomedicina, la medicina, però també soc una persona molt aprensiva i en aquest sentit no sé si tinc les qualitats necessàries. Si d’adolescent hagués tingut la informació que tinc avui potser m’hauria animat a estudiar alguna cosa relacionada amb la ciència perquè soc una persona molt curiosa i la ciència dona respostes a moltes preguntes, te’n genera de noves i és una feina molt creativa. Al final creativitat i curiositat són factors també presents al periodisme i això em va motivar a emprendre aquesta carrera.

Què posa traves a les vocacions científiques femenines?

Penso que una de les grans traves són els estereotips socials. Hi ha estudis que mostren com les nenes, ja des de ben petites, només amb cinc o sis anys, deixen de veure’s a si mateixes i el seu gènere tan intel·ligent com els nens. Això és molt preocupant i ens ha d’interpel·lar com a societat. Ho hem de canviar perquè això, que només és la base, pot estar posant moltes traves a les vocacions científiques de nenes i d’adolescents.

L’àmbit científic està més en desavantatge en matèria d’igualtat que els altres?

No ho tinc clar, però sí que és veritat que té elements que alimenten aquesta desigualtat. Massa sovint la ciència és molt jeràrquica i molt masculina. El poder hi té molt pes. Llavors jo crec que són molts factors que influeixen en aquest desavantatge en matèria d’igualtat.

Fa unes setmanes vas moderar un debat en la presentació de l’estudi Dones i ciència a Barcelona. Com pot el periodisme contribuir a combatre les desigualtats que destaca el document?

El periodisme té una funció social molt important, ja que pot contribuir significativament a canviar alguns dels aspectes que posa en evidència l’estudi Dones i Ciència a Barcelona. Tot el que reflecteix aquest estudi és noticiable i el periodisme pot posar en el debat públic els greuges de gènere en l’àmbit científic: que el sistema de ciència encara està molt polititzat, el tema de la desigualtat salarial, la falta de dones en carreres tècniques, el sostre de vidre… Tot això són qüestions que han d’estar al debat social. S’han de denunciar; s’han de publicar per contribuir a un canvi cap a una societat més equitativa. Els mitjans de comunicació encara tenen una forta capacitat de fer d’altaveu, per tant, ataquen de soca-rel el problema de la falta de visibilitat. Si posem el micròfon davant de les científiques, només amb aquest acte estarem lluitant contra la seva falta de visibilitat.

Manca més perspectiva de gènere en el tractament que els mitjans fan de la ciència?

Penso que aquests problemes estan reflectits i denunciats als mitjans, però, no ha de ser l’11 de febrer (Dia de les Dones i les Nenes en la Ciència) o el 8 de març (Dia de les Dones) perquè tot això surti a l’esfera pública. El debat ha de ser present més enllà d’aquestes diades. Pot ser que falti perspectiva de gènere en el tractament que fan els mitjans de la ciència, però també penso que cada vegada s’estan més fent més esforços perquè això no sigui així. Creix la consciència que manca de perspectiva de gènere i que la ciència malauradament té biaixos. Un exemple d’això és un Sense Ficció meravellós on parlaven dels biaixos de gènere en la medicina i com afectava negativament les dones.

Quan parlem de gènere, ho associem sempre a la igualtat entre dones i homes. Com veus la situació del col·lectiu LGTBIQ+ en l’àmbit científic?

M’agrada molt aquesta pregunta perquè és absolutament cert. La realitat és molt més diversa que la igualtat entre homes i dones, tant que per a moltes persones la realitat no és binària i no se senten còmodes ni com a homes ni com a dones sinó amb altres identitats o amb cap predefinida o amb altres col·lectius com el LGTBQ+. A més, hi ha altres ètnies, altres grups d’edat i molts altres aspectes que conformen la diversitat.

El científic és alguna cosa més que un home blanc cis (el referent que tothom tenim al cap), i és molt important que es doni veu a tota aquesta diversitat. Crec que el feminisme precisament ens fa lluitar no només pel dret de les dones sinó per totes les minories que estan representades també en l’àmbit de la ciència. Aquesta diversitat segurament no es contempla prou, tant de bo. És cert que cada vegada es considera tota aquesta diversitat, però encara falta per tenir-la en compte en les polítiques per avançar cap a la igualtat.

Què és Hypatia I? D’on sorgeix la iniciativa?

La nostra comandant, l’estudiant de doctorat al MIT i astrofísica Mariona Badenes, havia estat a la Mars Desert Research Station (MDRS) en una altra missió. L’11 de febrer de l’any passat, es va trobar amb la Carla Conejo, responsable dels programes de ciència de la Fundació Catalunya-La Pedrera, i li va explicar que havia fet aquesta missió i que li agradaria muntar-ne una amb dones catalanes de diferents disciplines i edats que també poguessin viure aquesta experiència, i a partir d’aquí promoure vocacions i divulgar aspectes relacionats amb l’espai, l’univers i Mart. La Carla la va engrescar i les dues van conformar aquesta tripulació, anomenada Hypatia I perquè esperem que l’any següent d’anar-hi nosaltres hi hagi una Hypatia II, una Hypatia III, etc.

Per què és important?

Hypatia I ofereix referents de dones molt potents que estan fent coses molt interessants en ciència i que poden emmirallar alguna nena o adolescent de cara a orientar el seu futur acadèmic i professional. També és rellevant perquè l’exploració espacial i Mart són uns dels grans temes del periodisme i la divulgació de la ciència. Per tant, cal conèixer bé aquest tema i fer-lo present en el debat social, que tothom pugui tenir part en les discussions sobre qüestions que afecten la nostra relació amb l’univers.

Qui participarà en la missió?

Hypatia I és una tripulació conformada per nou dones, set de les quals anirem a l’MDRS. Les altres dues formen part de la tripulació com a reserva, per si alguna de nosaltres falla, però també estan treballant igual que la resta perquè això sigui possible. A la tripulació hi ha dones de totes les edats i disciplines: dels 20 als 40 anys i escaig, hi robem biòlogues, físiques, matemàtiques, astrofísiques… Les dones les van seleccionar la Mariona i la Carla, i si alguna cosa sempre expliquen és que la feina no va ser trobar-les sinó escollir-les perquè realment el talent femení existeix, abunda, tot i que molt sovint està amagat.

Com serà el dia a dia a l’MDRS?

Serà el més real possible a viure en una estació a Mart. És a dir, no podrem menjar el que vulguem, els litres d’aigua estaran comptats i potser no ens podrem dutxar cada dia, per fer sortides a l’exterior de l’assentament ens haurem de posar un vestit d’astronauta i haurem de fer-ho sota les ordres de la nostra comandant, no tindrem accés a Internet com si el tinguéssim a la Terra, i tindrem al nostre abast eines per fer recerca com per exemple un telescopi diürn i un telescopi nocturn, així com un hivernacle on poder cultivar algun tipus de menjar per alimentar-nos… És a dir el nostre dia a dia serà el més similar possible a una expedició real al planeta vermell. Fins i tot, una membre de la tripulació té formació en primers auxilis perquè, si a alguna de nosaltres li passés alguna cosa, puguem evitar trencar el simulacre.

Què investigareu?

La recerca que durem a terme a Hypatia I es pot estructurar en quatre grans temes: l’astronomia, la biologia, l’enginyeria i la comunicació. Hi haurà per exemple projectes d’observació de l’univers i Mart, de recerca en biologia amb peixos zebra, d’unes bateries que funcionen amb orina i que ens permetrien ser autònomes quant al subministrament energètic o de divulgació de tots aquests temes.

En el meu cas, com a única no científica de formació, faré de periodista, de crew journalist. Al final del dia, se’m reserva la poca connexió que hi ha a Internet per informar el Centre de Control de com ha anat el nostre dia i què hem fet. A banda d’aquesta tasca més rutinària, la meva idea és seguir molt de prop les membres de la tripulació i encastar-me amb elles, un dia amb una, un dia amb l’altra, i veure què és el que fan per explicar tots els projectes tan interessants que duran a terme.

Quines accions us plantegeu per despertar vocacions entre nenes i noies?

La nostra idea és que això ajudi a despertar noves vocacions científiques i tecnològiques. Volem demostrar que nou dones són capaces de formar una tripulació, col·laborar entre elles, anar a l’MDRS al desert de Utah a fer recerca, explicar-la, compartir-la i deixar clar que existeixen les dones científiques. Això és com un mantra que tenim molt clar totes les membres de la tripulació. Ja hem pres algunes accions i segur que en farem moltes més. Per exemple, recentment vam participar de les 100tífiques que organitzen la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) i el Barcelona Institute of Science and Technology (BIST).

T’embarcaries en una missió real a Mart?

És clar. És una oportunitat única que no desaprofitaria, ja que molt poques persones podran fe-ho el dia que s’hi pugui anar de veritat. Evidentment, diria que sí.