Recerca feta a Barcelona: noves vies per prevenir les malalties cerebrals i cognitives

La salut del cervell no depèn només de factors mèdics: la manera com vivim la ciutat, el barri on residim i els hàbits de vida també poden influir en el risc de patir malalties cognitives. 

Tres projectes de recerca fets a Barcelona demostren els afectes d'aquestes variables i mostren com aquesta xarxa de coneixement s'està traduint en estudis pioners que poden contribuir a millorar la prevenció i el tractament de diverses malalties neurològiques.

9 de juliol de 2026

En les darreres dècades, Barcelona s'ha consolidat com un dels principals pols de recerca biomèdica i neurocientífica del sud d'Europa. La ciutat ha esdevingut un punt de trobada entre hospitals, universitats, centres de recerca i institucions especialitzades que comparteixen un objectiu comú: entendre millor el cervell humà i trobar noves maneres de prevenir, diagnosticar i tractar malalties que afecten la memòria, el pensament i les capacitats cognitives.

Aquest lideratge no és fruit de la casualitat. Barcelona compta amb una llarga tradició de recerca en salut i amb un ecosistema científic que afavoreix la col·laboració entre professionals de disciplines molt diverses. Metges, biòlegs, psicòlegs, epidemiòlegs, enginyers i experts en salut pública treballen conjuntament per abordar alguns dels grans reptes sanitaris del segle XXI.

Aquestes malalties són un conjunt de trastorns que afecten el cervell i funcions com la memòria, l'atenció, el llenguatge o la presa de decisions. Entre aquestes hi destaquen les malalties neurodegeneratives, com l'Alzheimer, així com altres alteracions que poden afectar l'autonomia personal i la qualitat de vida.

Durant molts anys, la pèrdua de memòria i altres canvis cognitius associats a l'edat es consideraven una conseqüència natural de l'envelliment. No va ser fins al segle XX, amb els avenços en la investigació del cervell i la descripció de la malaltia d'Alzheimer, que es va començar a entendre millor l'origen d'aquests trastorns.

L'augment de l'esperança de vida ha convertit les malalties cerebrals i cognitives en un dels grans reptes de salut pública. Alhora, la recerca ha demostrat que la salut cerebral no depèn només de factors biològics, sinó també de l'entorn i dels hàbits de vida.

En aquest context, les ciutats poden tenir un paper clau en la prevenció. Aspectes com la qualitat de l'aire, la disponibilitat d'espais verds, la mobilitat activa, les oportunitats per fer activitat física i la promoció de les relacions socials contribueixen a crear entorns més saludables que afavoreixen el benestar i poden ajudar a protegir la salut cerebral al llarg de la vida.

Barcelona com a referent: un dels principals centres de recerca en neurociències del sud d'Europa

Barcelona es un dels principals ecosistemes europeus dedicats a la recerca en salut cerebral. La concentració de centres d'excel·lència, hospitals, universitats i institucions especialitzades ha convertit la ciutat en un espai on la investigació, la innovació i la pràctica clínica avancen de manera coordinada per millorar el coneixement del cervell i impulsar noves estratègies de prevenció, diagnòstic i tractament de les malalties neurodegeneratives.

Un dels centres més destacats és el Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), el centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall. La seva activitat se centra especialment en la prevenció de l'Alzheimer i en l'estudi dels canvis que es produeixen al cervell molts anys abans que apareguin els primers símptomes. Aquesta aproximació preventiva representa un canvi important respecte a les dècades anteriors, quan la investigació se centrava principalment en persones que ja havien desenvolupat la malaltia.

La Fundació Pasqual Maragall ha tingut un paper fonamental en la sensibilització social i en l'impuls de la investigació sobre les demències. Des de la seva creació, ha contribuït a situar Barcelona en el mapa internacional de la recerca sobre salut cerebral, promovent projectes pioners i establint aliances amb institucions d'arreu del món.

També destaquen l'Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i el mateix Hospital de Sant Pau, que s'han convertit en referents en el diagnòstic i el tractament de les demències. Aquests centres combinen l'atenció als pacients amb la investigació científica, fet que permet traslladar els avenços del laboratori a la pràctica clínica i millorar l'atenció a les persones afectades.

Cada vegada és més evident que els grans reptes de salut requereixen una resposta col·lectiva. A l’entrevista que ens va concedir, Josep Maria Argimon, vinculat al Barcelonaβeta Brain Research Center, destacava precisament aquesta necessitat de sumar esforços entre institucions i equips de recerca. Un exemple de l’aposta de la ciutat per poder treballar en conjunt entre les diferents especialitats és el nou PRBB-Ciutadella, consolidant la Ciutadella del Coneixement com a nou pol científic. 

L’entorn de Barcelona pot intervenir en aquestes malalties?

Durant molt de temps, les malalties neurodegeneratives s’han estudiat, sobretot, des del punt de vista biològic i mèdic. La recerca s’ha centrat en què passa dins del cervell, en els canvis que provoquen la pèrdua de memòria o en els factors genètics que augmenten el risc de desenvolupar aquestes patologies. Però en els darrers anys ha guanyat força una nova idea: que el lloc on vivim també pot influir en la salut del nostre cervell.

En aquest context, el Pla Estratègic de Ciència i Innovació 2024-2027, especialment a través del seu eix 5 dedicat al foment de la recerca, impulsa precisament aquest canvi de paradigma. L’objectiu s’alinea amb el repte de consolidar Barcelona com a capital de la biotecnologia i de les ciències de la salut en totes les etapes de la vida, amb una atenció especial a la lluita contra malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer i altres demències. Aquesta estratègia reforça la recerca interdisciplinària i promou nous enfocaments que connecten la salut amb factors socials, ambientals i urbans.

Barcelona s’ha convertit així en una de les ciutats capdavanteres en aquest canvi de mirada. Diversos projectes finançats en aquest marc i desenvolupats per equips de recerca locals han començat a estudiar com l’entorn urbà pot afectar la salut cognitiva i el risc de malalties neurodegeneratives. Elements com la contaminació, el soroll, la mobilitat, els espais verds o les desigualtats socials ja no es veuen només com qüestions urbanístiques, sinó també com possibles determinants de salut cerebral. 

En aquest escenari, la ciutat impulsa una estratègia que combina recerca científica, innovació i acció institucional per avançar en la detecció precoç, la prevenció i l’atenció de les malalties neurodegeneratives, així com en el suport a les persones afectades i als seus cuidadors. Aquesta orientació permet traduir el coneixement científic en eines útils per a la presa de decisions i per al disseny de polítiques públiques orientades a la salut cerebral.

Projecte UBRAIN: com el barri on vivim també condiciona la salut del cervell

El projecte UBRAIN estudia la relació entre l’entorn urbà i la salut cognitiva de les persones grans a Barcelona. La recerca, que ha analitzat dades de més de 2.000 participants entre 2008 i 2023, ha combinat també informació d’altres ciutats dels Estats Units per reforçar la solidesa dels resultats.

Els resultats indiquen que les desigualtats socioeconòmiques dels barris tenen un impacte directe en la salut cerebral. Les persones que viuen en zones amb més privacions obtenen, de mitjana, pitjors resultats en proves de memòria i funcions executives. Hem entrevistat la investigadora principal del projecte, Eider Arenaza, que assenyala que aquests efectes no s’expliquen només per l’edat o el nivell educatiu, sinó també per l’entorn social en què es viu.

Segons Arenaza, aquests entorns afavoreixen l’activitat física, les relacions socials i la vida comunitària, factors clau per protegir el cervell. La investigadora destaca que Barcelona disposa de fortaleses com la proximitat dels serveis, el transport públic i projectes com les superilles, però adverteix que aquests beneficis no es distribueixen de manera equitativa entre tots els barris. Per això, el projecte apunta la necessitat de reforçar les polítiques als entorns més vulnerables, especialment per reduir l’aïllament social, la inactivitat física i les desigualtats en salut.

Projecte environMENTALment: quan l’aire de la ciutat també afecta el cervell

El projecte environMENTALment analitza com la qualitat de l’aire i altres factors ambientals de l’entorn urbà poden influir en la salut cerebral i en el risc de desenvolupar malalties cognitives.

Les investigacions mostren que l’exposició a la contaminació atmosfèrica, especialment la vinculada al trànsit, pot estar relacionada amb processos de neuroinflamació que, a llarg termini, podrien contribuir al deteriorament cognitiu. Aquests efectes no serien iguals per a tota la població, sinó que es detecten diferències en funció del sexe i una major vulnerabilitat en persones amb predisposició genètica a malalties neurodegeneratives.

En aquest context, hem entrevistat la investigadora principal del projecte, Natalia Vilor, que explica que aquesta predisposició genètica no implica necessàriament desenvolupar la malaltia, però sí que pot ajudar a identificar grups de risc i reforçar les estratègies de prevenció.

Des del punt de vista de les polítiques públiques, la recerca destaca la importància de reduir l’exposició a la contaminació a les ciutats. En el cas de Barcelona, això passa per avançar en l’ampliació d’espais verds, millorar la qualitat de l’aire i potenciar el transport públic, amb l’objectiu de reduir la dependència del vehicle privat i afavorir entorns urbans més saludables per a tota la població.

Projecte Sens4AD: detectar abans per actuar millor

El projecte Sens4AD té com a objectiu conèixer amb més precisió la prevalença de la malaltia d’Alzheimer a Barcelona i el seu impacte social i econòmic. Aquesta informació permet dimensionar millor el repte que suposa la malaltia i entendre’n els efectes en la vida quotidiana de les persones afectades i del seu entorn.

Hem parlat amb la investigadora principal del projecte, Rosanna Rossi, que destaca la importància de la detecció precoç. Segons explica, l’Alzheimer es desenvolupa molt abans de l’aparició dels primers símptomes, i guanyar temps en el diagnòstic pot millorar l’atenció als pacients, reduir la incertesa de les famílies i optimitzar els recursos del sistema sanitari.

En paral·lel, Sens4AD impulsa la recerca sobre els mecanismes de la malaltia i promou la identificació de persones en risc, amb l’objectiu de millorar la detecció precoç i facilitar l’accés equitatiu al diagnòstic. Segons Rossi, Barcelona té un gran potencial per esdevenir un referent europeu en salut cerebral, sempre que els avenços científics es tradueixin en aplicacions reals en el sistema de salut i en la vida dels pacients.

Barcelona aposta per l’abordatge d’aquestes malalties, tant en recerca com en prevenció

El conjunt de la recerca i els projectes desenvolupats a Barcelona dibuixa una idea clara: les malalties cerebrals i cognitives no es poden entendre ni afrontar des d’una única perspectiva. La ciutat ha passat de centrar els esforços exclusivament en l’àmbit mèdic a incorporar també la prevenció, l’entorn urbà i les polítiques públiques com a part de l’estratègia per protegir la salut cerebral de la població.

D’una banda, Barcelona s’ha consolidat com un referent internacional en recerca biomèdica i neurocientífica, amb centres que treballen per avançar en la detecció precoç, el diagnòstic i el coneixement de malalties com l’Alzheimer. De l’altra, projectes com UBRAIN, environMENTALment o Sens4AD mostren que factors com el disseny dels barris, la contaminació o la desigualtat social també poden influir en el risc de desenvolupar aquestes patologies.

Aquesta visió integrada obre la porta a un canvi de paradigma: la salut cerebral ja no depèn només del sistema sanitari, sinó també de com es planifiquen les ciutats i de les condicions de vida de les persones al llarg del temps. En aquest sentit, Barcelona es posiciona com un laboratori urbà on la ciència, la innovació i la gestió pública avancen conjuntament amb un mateix objectiu: prevenir, detectar abans i millorar la qualitat de vida de les persones.