Double Beat
Creacio i Museus > Projecte 3
Creació i interpretació: Rubén Ramos Nogueira
Amb la col·laboració escènica de Martí Ruids i Ignacio Aldanondo
Música interpretada en viu: Poème Symphonique per a 100 metrònoms de Ligeti i composicions per a teclat dels segles XVII, XVIII i XIX
Metrònoms i teclats de la col·lecció del Museu de la Música de Barcelona: clavicèmbal Christian Zell (Hamburg, 1737), fortepianos de taula Zumpe & Buntebart (Londres, 1776) i Miguel Slocker (Madrid, 1831), piano Érard (París, 1884) i orgue Pérez Molero (Segòvia, 1719)
Disseny d’il·luminació: Antoine Forgeron
Fotografia: Carmen Aldama
Agraïments: Authentic Sound (Wim Winters i Alberto Sanna), Laboratori d’Art Sonor de la Universitat de Barcelona i Festival Mixtur
Gènere: teatre
Espai: Museu de la Música de Barcelona
Dates: 4 i 5 de juliol
Horaris: 20 h
Durada aproximada: 100 min
Idioma: català i castellà
Preu: Entrada gratuïta amb reserva prèvia a partir del 17 de juny
I si el tempo s’hagués accelerat artificialment fins a desvirtuar per complet les intencions dels compositors clàssics? Com ens sentiríem si tornéssim enrere ara que l’acceleració de la vida ens provoca ansietat?
El tempo de la interpretació musical es va accelerar durant el segle XIX de tal manera que va quedar fora de l’abast dels intèrprets amateurs (destinataris d’una gran part de les composicions de l’època), tergiversant així les intencions de molts compositors. Així semblen demostrar-ho investigacions recents sobre la mala interpretació actual de les indicacions metronòmiques de les partitures que ens van deixar els compositors del segle XIX, els quals, segons les persones defensores de la teoria del double beat, pretenien indicar un tempo la meitat de ràpid que el que a l’actualitat creiem correcte. La meitat de ràpid és un canvi enorme que ho transforma tot, no només la interpretació i l’experiència de qui escolta, sinó també la manera de relacionar-se amb la música, que des d’aquell moment queda en mans dels professionals virtuosos i dels que mercadegen amb l’art. És el primer pas per a la creació d’una indústria fora del control de l’àmbit domèstic i a la qual el públic només és convidat de manera passiva.
Rubén Ramos Nogueira és músic, escriptor i performer. Com a músic i artista ha desenvolupat la seva activitat principalment en el terreny de les arts vives amb peces que aborden la relació entre música i vida, com la trilogia Amateur, Patada a seguir o Can 60. Actualment treballa en recuperar la idea de saló amateur del segle XIX per traslladar-la a domicilis particulars del segle XXI amb el projecte Fanny (per Fanny Mendelssohn), junt amb Núria Lloansi, Pierre Peres i altres artistes convidats com Juan Loriente o Gema Ramos. Ha publicat dos llibres de ficció, Punk cursi i Master, i és un dels fundadors de Teatron, revista digital especialitzada en arts vives.
Una producció del Centre de les Arts Lliures – Fundació Joan Brossa i Museu de la Música de Barcelona
Amb el suport de les Beques Barcelona Crea (Creació i Museus)