La peça Batec es conceb a partir de 3 peces curtes que giren al voltant de la dona.

Però no una dona qualsevol, sinó la dona major, la silenciada més que cap, la que pertany a una generació que ara ja té a partir de 80 anys. La que fa molt que viu, i molt que calla. Un espectacle que dona veu a dones reals, que ens han conformat com som, que ens han fet entendre el feminisme sense sabre-ho, i que mereixen tot el nostre respecte i la nostra veu. L'equilibri entre il.lusió i frustració sempre ha estat massa fràgil. Especialment si xerram de dones ( i no una, ni dues, ni tres, com aquí) que per professió perenne han tengut el cuidar- nos; per rutina, acatar; i a qui van fer creure que els somnis existeixen per no complir-se.

Per elles, aquesta admiració en forma de trilogia.