Arnau Barios i Eudald Buch evoquen Skriabin
L’Ateneu Barcelonès commemora el 150è aniversari del naixement del compositor rus amb una vetllada de música i poesia.
Aleksandr Skriabin va morir el 1915 amb 43 anys, però va deixar una forta petjada en la història de la música russa. Pianista, compositor, místic, filòsof i poeta amateur, Skriabin va esdevenir l’artista més destacat del moviment simbolista, que va ensenyorir-se de la cultura russa al tombant de segle, i va conèixer de ben a prop bona part dels literats més importants d'aquest període, conegut a Rússia com l’Edat de Plata. Skriabin va impressionar Pau Casals, que el va descriure com “un autèntic innovador, un inventor, un pioner que explorava tota classe d’idees, no solament musicals, sinó també filosòfiques. Discutíem junts moltes de les seves idees. Opinava que la música, tal com nosaltres l’enteníem, era pobra i rudimentària”.
Skriabin es va capbussar en l’atonalitat i la dissonància, i va reivindicar la sinestèsia. Casals explica que “estava especialment interessat per les relacions entre música i color, convençut que les escales musicals tenien una correspondència amb altres sentits: color, gust, olor”, fins al punt que va idear un teclat de llums de color que havien de projectar-se durant l’execució de les seves partitures.
Influït per Frédéric Chopin i Franz Lizst, i admirat en vida per Serguei Rakhmàninov o Borís Pasternak, la música d’Skriabin neix en estreta unió amb el seu misticisme i les altres arts, particularment la poesia. Per commemorar el 150è aniversari del seu naixement, el pianista Eudald Buch i el traductor Arnau Barios posaran en diàleg l’obra per a piano d’Skriabin i una mostra representativa de poemes i fragments en prosa dels seus contemporanis, alguns d’ells traduïts per primera vegada al català. La cita és el 10 de gener a la sala d'actes Oriol Bohigas de l'Ateneu Barcelonès.
El pianista Eudald Buch (La Garriga, 1997) s’ha format a l’Escolania de Montserrat, el Conservatori de Vic i la Chetham’s School of Music de Manchester. Ha estat alumne de Vladislav Bronevetzki a l'ESMUC i d’Elisso Virsaladze a Florència i al Conservatori Txaikovski de Moscou. A Barcelona ha actuat al Palau de la Música Catalana i a L’Auditori. Ha estat becat per la Fundació Victòria dels Àngels i recentment ha rebut el primer premi en la 26è edició del concurs El Primer Palau.
Arnau Barios (Térmens, 1989) va estudiar Filologia Eslava a la Universitat de Barcelona i ha viscut deu anys a Rússia, on actualment s’encarrega dels estudis de català a la Universitat de Sant Petersburg. Ha traduït proses de Tolstoi, Mandelstam i Óssipov; poemes de Kuzmín, Lérmontov i Brodsky, i és autor de la traducció en vers d’Eugeni Oneguin de Puixkin (2019), per la qual va rebre el Premi Ciutat de Barcelona. Acaba de publicar una antologia de 24 contes de Txékhov, on també s’ha encarregat de la revisió de la traducció indirecta que Joan Sales va fer d’Els germans Karamàzov de Dostoievski.