De la por a l’abstracció
La Biblioteca de Catalunya acull una mostra sobre el redreçament artístic després de la Guerra Civil.
Fins al 14 de gener es pot visitar a l’Espai Zero de la Biblioteca de Catalunya l’exposició Abstracció a Catalunya. De Dau al Set als Salons de Maig, comissariada per l’historiador i crític d’art Bernat Puigdollers i pels membres de la Unitat Gràfica Sílvia Ferrer, Maria Sadurní i Xavier Soler.
La dictadura franquista va afectar greument el món artístic i intel·lectual, fruit del control, la censura i la por que inspirava el nou règim. A l’exili de molts artistes significats amb la República s’afegia l’exili interior o la discreció absoluta per part dels que romanien al país.
De mica en mica, i en paral·lel als canvis culturals i socials, el món de l’art va encetar un camí heterogeni amb un anhel comú: recuperar la normalitat. Aquest recorregut ric i divers, on convivien diverses opcions plàstiques, va culminar amb l’arribada de l’abstracció.
Durant la dècada dels 40 i els primers anys 50, artistes com Marià Pidelaserra, Rafael Benet, Josep Mompou, Miquel Villà, Josep M. de Sucre, Joan Miró o el poeta J.V. Foix van esdevenir els referents per a les noves generacions. És així com van aparèixer les primeres agrupacions artístiques, que buscaven en la col·lectivitat una manera d’obrir-se camí en un entorn hostil: Betepocs, Els Vuit, Els Blaus, Postectura, Dau al Set.
Al seu darrere van proliferar les primeres iniciatives amb voluntat renovadora, com els Salons d’Octubre (1948-1957), les Biennals Hispano-Americanes o els Salons de Maig. Tot plegat va contribuir a impulsar multitud de joves artistes i a abraçar el llenguatge de les diferents avantguardes, com l’action painting i l’informalisme.
Prenent com a suport programes, cartells, fotografies, catàlegs i algunes obres de petit format, la mostra repassa el procés d’obertura plàstica que va es va viure a Catalunya des de la primera postguerra fins a la dècada dels 60 del segle XX. Aquest recorregut a vol d’ocell està delimitat per dues fites simbòliques: l’exposició que els pioners Albert Fabra, J. Fin, Javier Vilató i Ramon Rogent van fer el 1943 a les Galeries Reig el 1943 i l’aparició l’Associació d’Artistes Actuals, que va impulsar el primer Museu d’Art Contemporani de Catalunya a la Cúpula del Coliseum, entre 1960 i 1963.