El cos, convertit en eina política a 'The National Body'
Un gimnasta, un entrenador i una veu en off. Només amb aquests tres elements, Pau Masaló ens mostra de quina manera el cos humà pot acabar esdevenint un instrument polític. De l'11 al 13 de desembre, a Hiroshima.
The National Body és una creació de Pau Masaló (recordeu Utopia, vista a la mateixa sala, com a part de la programació del Grec de fa uns anys?) que s'hauria d'haver estrenat com a part del Grec 2020 Festival de Barcelona. A causa de la crisi de la covid-19, el muntatge no va arribar a temps de pujar a l'escenari aquest juliol passat. Ara, forma part del cicle De Grec a Grec, que porta a sales i festivals els muntatges que no es van poder veure durant el Grec, sempre amb l'etiqueta del Festival de Barcelona.
En aquest cas, el muntatge pren com a punt de partida la figura d'un gimnasta, com a símbol i exemple de la instrumentalització del cos humà per part de l'Estat. I és que, el cos d'un atleta és utilitzat pels règims polítics per crear una llegenda nacional, en un exemple perfecte de com l'Estat sotmet els individus en favor d'una suposada grandesa nacional.
I és que, de la mateixa manera que una multitud enfervorida aplaudeix un equip de futbol com si aquell conjunt de jugadors representessin les essències d'una ciutat o d'una nació, el poder pot utilitzar el cos d'un esportista d'elit, com el gimnasta de The National Body per tal de, ignorant la seva individualitat, convertir-lo en una eina al servei d'uns interessos polítics.
Veus, sons, músiques, dissenys espacials d’una gran bellesa i una tria de textos i de referents estètics complementes, contradiuen i comenten les accions que, en escena, representen l’actor i performer Melcior Casals i l’atleta professional Enrique Navarro. Tots dos porten prop de quinze anys de trajectòria en les seves especialitats respectives (la interpretació i l'atletisme) i basteixen una peça escènica que es basa en la confrontació entre el que veieu i el que escolteu.
No us perdeu la peça, ja que l'autor és un creador especialment interessant que, a més d'haver signat Utopia, també ha col·laborat en espectacles especialment reeixits com ara Flamingos d’Albert Quesada o Coda d’Atresbandes i el Quartet Brossa.
Si voleu veure de quina manera Pau Masaló representa a l'escenari la instrumentalització del cos d'un esportista per part de l'Estat, veniu a veure The National Body, però, abans, consulteu el web de la sala Hiroshima.