Dansa i teatre, en el Pinter d’Ivan Benet

Harold Pinter torna al Teatre Lliure i aquest cop ho fa de la mà del director i actor Ivan Benet, en una experiència escènica que lliga el teatre d’un dels principals i més influents dramaturgs de la Gran Bretanya del segle XX amb la dansa. Veniu a veure Una mena d’Alaska al Teatre Lliure fins a l’1 de juny.

La peça, amb traducció de Cristina Genebat i una escenografia a càrrec de Sílvia Delagneau, convoca a l’escenari els actors i actrius Mireia Aixalà, Carles Martínez i Aida Oset, però també al ballarí i coreògraf Andrés Corchero, interpretant una ànima i introduint el moviment com a un element dramatúrgic més.

El text, sempre incisiu i amb moltes capes de significat de Pinter ens recrea un dels casos clínics del conegut neuròleg Oliver Sacks, el d’una malalta que, a causa d’una encefalitis, havia passat en estat d’inconsciència els últims vint-i-nou anys abans de rebre una medicació experimental que la despertaria com si se n’hagués anat a dormir unes hores abans.

És una peça amb un caràcter enigmàtic i especialment emocionant que entrellaça el somni i la ficció d’una manera magistral. És somni o és realitat?, us preguntareu. Aquí el món real i l’oníric es confonen, igual que la mort i la vida. No ens parla aquest text d’una societat adormida que potser un dia despertarà sobtadament es sorprendrà de la letargia en la qual ha estat sumida?   

L’encarregat o El muntaplats són algunes de les últimes obres de Pinter que s’han vist al Lliure. En aquest escenari han estat habituals les obres d’un dels dramaturgs més renovadors, autor d’uns textos subtils que parlem molt clarament sobre la naturalesa humana.

Si ho voleu saber, veniu a veure Una mena d’Alaska, però abans consulteu al web del Teatre Lliure tota la informació sobre les representacions.