Dues cites imprescindibles per conèixer Stephanie Childress

Jove, dona i amb molt de talent. Així és Stephanie Childress (a la imatge. Foto: Karolina Heller), una de les moltes directores que, en els últims temps, comencen a ocupar el paper que els correspon al capdavant de les orquestres de tot el món. La voleu conèixer? Teniu dues cites pròximament els dies 14 i 15 i 22 i 23 de febrer, a L'Auditori, centrades en obres de Piotr Ilitx Txaikovski i Francis Poulenc.

Potser ja heu vist actuar Stephanie Childress, una directora francesa i britànica de trenta anys, perquè de fet és la directora convidada principal de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) des de la temporada 2024-2025 (quan va prendre el relleu de Marta Gardolińska) i ho continuarà sent durant tota la temporada actual.

Versàtil i amb una gran capacitat de comunicar-se amb l'orquestra i el públic, l'artista ha fet en els últims anys (abans havia fet de directora assistent a la St. Louis Symphony Orchestra) una carrera meteòrica. Diuen els qui en saben que aconsegueix fer realitat les millors possibilitats de la formació orquestral que dirigeix.

Podreu comprovar si és veritat el que diuen en dues pròximes cites dobles. Una és el divendres, 14 i el dissabte, 15, quan Childress i l'OBC, juntament amb Yamen Saadi, al violí (divendres) i Albert Cano Smit al piano (dissabte), interpretarà un repertori amb la composició de Txaikovski Somnis d’hivern (o Simfonia núm. 1 en sol menor, op. 13, com preferiu), una simfonia que l'autor va dedicar al músic Nikolai Rubinstein, amb una durada de 44 minuts. La concepció va ser llarga, va patir modificacions i el mateix autor la considerava imperfecta. I, tot i això, era una de les composicions que més apreciava.

Amb l'esmentada simfonia, s'interpretaran també la peça de Xavier Montsalvatge Calidoscopi simfònic, op. 61 (1955) i una composició diferent segons el dia: el divendres, sonarà el Concert per a violí en Re, op. 35 (1945) d'Erich Wolfgang Korngold (un dels grans compositors de Hollywood!) i, el dissabte, el Concert per a piano n. 1 en Re b, op. 10 (1911-1912) de Sergei Prokófiev.

Torneu a venir a L'Auditori el cap de setmana del dissabte, 22 i el diumenge, 23 de febrer i, aquest cop, tornareu a veure la directora Stephanie Childress, dirigint en aquesta ocasió l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, però també el Cor Jove de l’Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana i la soprano Alexandra Lowe.

La veu és la gran protagonista en aquest concert, com demostra la peça principal triada, un Stabat Mater de Francis Poulenc que segurament heu sentit menys sovint que el més popular de Pergolei, però que expressa d'una manera especialment colpidora el dolor causat per la mort d’un ésser estimat.

En el mateix concert sonaran també les Siete canciones populares españolas (1914) de Manuel de Falla, els Four Sea Interludes (1945) de l'òpera de Benjamin Britten Peter Grimes i, finalment, The lamb (1982) una composició enigmàtica de John Tavener que es basa en un poema de William Blake i que potser us sona si és que heu vist el film de Paolo Sorrentino La grande bellezza (2023).

Si voleu saber com sona l'OBC dirigida per Stephanie Childress, veniu a L'Auditori, però abans consulteu en aquest enllaç i en aquest altre tota la informació sobre els concerts.