La portalada somiada de Sant Pere de Rodes

La galeria d’art Artur Ramon enceta el 2023 amb Mestre de Cabestany. Espurnes de marbre, una exposició excepcional de quatre peces mai vistes d’un dels escultors més importants del romànic català, en conjunció amb quatre treballs més del mateix autor procedents de la col·lecció Barrachina del Museu de Peralada. De fet, la mostra vol ser un homenatge al conservador, col·leccionista i historiador de l’art Jaume Barrachina, traspassat el 2020, que es va especialitzar en la figura d’aquest artista medieval.

Un dels reptes d’Artur i Mònica Ramon Navarro, amb el suport d’Artur Ramon Picas, és presentar les seves antiguitats amb una mirada contemporània. Aquest cop han comptat amb la col·laboració de dos professionals del ram com Sergi Clavell (Clavell & Morgades) i Albert Martí Palau (Palau Antiguitats), per als quals “el Mestre i l’atzar han reunit tres antiquaris que representem una nova generació professional a través d’unes peces que ni en el millor dels nostres somnis hauríem aspirat a tenir”. Els seus artífexs expliquen que l’exposició il·lustra el paper “complementari a l’institucional” que juga l’antiquariat en la “protecció i difusió del nostre patrimoni”. En aquest cas, les peces inèdites han estat adquirides per la Generalitat i passaran a integrar el fons del MNAC.

El taller del Mestre de Cabestany va deixar la seva empremta en diversos indrets de la Mediterrània occidental. També a Sant Pere de Rodes, un conjunt artístic que va ser past de la destrucció. L’exposició n’ofereix una reconstrucció hipotètica de la portalada occidental, d’on provenen les vuit escultures. El muntatge museogràfic és obra d’Antonio Sanmartín. L’arquitecte ha reproduït una bòveda semiesfèrica que fon el passat medieval i el segle XXI amb quatre peces suspeses i la resta, descansant sobre un llit de grava marmòria.

Reunides especialment per a l’ocasió, s’hi podrà admirar un cap de figura masculina amb barba i els prominents globus oculars típics del Mestre, “un prodigi tècnic del 1160-1163 que possiblement formava part d’un fragment més ampli sota la cornisa del timpà superior”. Al seu costat hi ha dues figures humanes situades en dos plans diferents, amb uns peus que remeten a l’escena de la curació de l’hemorroïsa; a més del cap i una part de l’espatlla dreta d’una figura masculina plena de detalls que hauria format part d’una representació historiada, i un fragment d’un relleu amb els plecs d’una peça de roba.

Com a complement, la mostra inclou un catàleg amb la descripció de les obres i sengles estudis de Jordi Camps, fins fa poc conservador d’art medieval del MNAC, i Manuel Castiñeiras, catedràtic de la UAB expert en història i art medieval.