"La realitat invocable" al MACBA

Sovint, la realitat no és més que la imatge que se’n té: un cúmul de perspectives subjectives que defineixen el món segons els nostres ulls i les nostres circumstàncies. La realitat invocable al·ludeix a aquest dilema entre realitat i representació i explora perspectives de generacions i contextos diversos. 

Comissariat per Montse Badia, el projecte proposa acostaments diferents a la realitat. Així, Antonio Ortega escenifica un espai real, Lutz Mommartz, John Smith o Mireia Sallarès filmen la realitat i Núria Güell hi incideix directament: amb els diners per l’obra d’art ha creat la Cooperativa Ca l’Àfrica. 

D’altra banda, Roman Ondák la porta dins del propi camp expositiu: a la performance Teaching to Walk, farà que cada dia un fill i la seva mare protagonitzin les primeres passes de l’infant dins l’espai museístic. També filmacions com la de Phil Collins ens donen noves versions de la realitat postdocumental: al vídeo The Return of the Real (2005), diversos participants de reality shows expliquen com aquests han afectat profundament les seves vides. 

Aquests i més artistes protagonitzen una mostra que qüestiona i incideix sobre el concepte de realitat i fa palesa l’estreta relació entre aquesta i idees com la perspectiva, la construcció i la representació.