El cant de Tennessee Williams a la bellesa i a la llibertat

La directora Carlota Subirós descriu el text de Tennessee Williams La nit de la iguana com "una peça intensament crepuscular, que recull la lluita desficiada entre l'impuls vitalista, l'alegria luxuriosa, la tensió espiritual, la contenció ascètica, la repressió castradora, la pulsió autodestructiva i una abassegadora ambició poètica". El programa de mà del Teatre Nacional de Catalunya afegeix que l'obra "emergeix també com un cant a la bellesa i a l'arriscada vivència de la llibertat". Potser coneixeu aquesta història per la versió cinematogràfica que en va fer John Huston el 1964, però ja tres anys abans s'havia estrenat als escenaris i havia obtingut un gran reconeixement. Ara en podrem veure una adaptació en català —traducció de la mateixa Subirós— a la Sala Gran del temple dissenyat per Ricardo Bofill, on s'estarà entre l'11 de febrer i el 28 de març. El repartiment és d'alt voltatge: Paul Berrondo, Joan Carreras, Màrcia Cisteró, Ricardo Cornelius, Antònia Jaume, Paula Jornet, Wanja Manuel Kahlert, Nora Navas, Hans Richter, Juan Andrés Ríos, Claudia Schneider i Lluís Soler.

Williams va ambientar la narració als anys quaranta del segle passat i en algun racó perdut de la costa mexicana banyada pel Pacífic. L'autor s'endinsa en el malestar d'un món globalitzat i amenaçat per la banalització turística, amb promeses encapsulades que causen una insatisfacció constant davant la manca d'alternatives quotidianes fèrtils.

És una obra recomanada per a majors de 16 anys. Els que hi assisteixin el 19 de febrer es podran quedar al col·loqui postfunció que hi tindrà lloc.

Trobareu més informació i entrades aquí.