Tornar

L'artista Laia Estruch assajant l'espectacle Ocells perduts, en una fotografia d'Eva Font i Latitudes

Performances enlairades al MACBA

A l’assaig obert d’‘Ocells perduts’, Laia Estruch emula el cant de les aus mentre articula el seu cos suspès0 en una xarxa.

Fins al 27 de febrer, l’edifici Meier del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) acull Apunts per a un incendi dels ulls, la primera exposició de Panorama 21: una nova sèrie de projectes transdisciplinaris que aprofundeix en les estètiques i les pràctiques artístiques contemporànies. Es tracta d’una mostra col·lectiva que aplega un grup de produccions recents i d’obres encarregades expressament en l’àmbit de la pintura, l’escultura, el treball amb paper, la videoinstal·lació, la performance, la fotografia i el tèxtil.

El títol, procedent d’un poemari de Gabriel Ventura escrit el 2020, evoca una potent metàfora que ens convida a qüestionar la realitat tal com la veiem, i ens incita a explorar una definició extesa –o una mirada circular– que impliqui la resta dels nostres sentits i doni peu a noves maneres d’interpretar el món i de produir coneixement. Entre d’altres, les obres teixeixen certes inquietuds a través de la subversió de les regles i perspectives espacials entre escenari i públic, com ara la nostra relació amb la vida no-humana.

En aquest context, Laia Estruch ofereix la possibilitat d’assistir a l’assaig obert de la performance Ocells perduts, que s’inscriu en la seva trajectòria per fer audibles continguts que no ho són o per crear nous sons a través de la seva veu. En aquesta ocasió, l’artista desplega una sèrie de cants i crides d’ocell amb l’articulació del seu cos i la seva veu mentre es mou per damunt d’una escenografia suspesa del sostre creada a partir de les xarxes que s’utilitzen per interceptar les aus en els períodes de migració. La xarxa és, alhora, un escenari, una escultura, una mànega de vent i una partitura sobre la qual Estruch evoluciona i reprodueix els cants que ha estat escoltant i assajant durant els mesos de primavera i estiu als llocs on ocells com ara la tórtora, el cucut i el xot fan parada i nien a Barcelona.

La gènesi d’Ocells perduts es remunta a principis de 2020, quan Estruch va topar amb una traducció al català d’Stray Birds (1916), poemes aforístics de l’escriptor bengalí Rabindranath Tagore, en una llibreria de segona mà de Ciutat de Mèxic.

L’accés a l’activitat és gratuït, però les places són limitades i cal inscriure-s’hi abans en aquest enllaç. Trobareu les entrades disponibles una setmana abans de cada sessió.

Data de publicació: Dimarts, 14 Desembre 2021
  • Comparteix