El punt de vista líric d’André du Colombier

Quina necessitat hi ha, avui en dia, per al lirisme? Potser es tracta de reconèixer la dimensió estètica, simbòlica i espiritual de l’existència, per percebre-la més enllà dels fets. I potser, assumir un punt de vista líric, és l’acte salvatge de resistir-se a la banalització del món i a la tirania del purament funcional. Perquè en una realitat majoritàriament dominada per la pressa i la sobreinformació, recórrer a una actitud lírica és un acte radical d’humanitat. 

André du Colombier. Un punt de vista líric és la nova exposició que s’estrena el 17 de setembre al Museu Tàpies on, precisament, s’expressa l’actitud d’un artista que us convida a interpretar la realitat des d’aquesta radicalització de l’enginy. El punt de vista líric és el títol que pren la mostra comissariada per Adam Szymczyk, però també és un extracte del text que va acompanyar l’exposició d’André Colombier a la galeria parisenca de Patricia Dorfmann el 1999.

Des d’aquí ens arriben els traços perdurables de Du Colombier que, utilitzant fulls de paper Chromolux reflector, tenyeix l’entorn de paraules deslligades i frases equívoques, críptiques i codificades; que conviden l’espectador a esforçar-se, des de la llibertat i la plasticitat del lliure arbitri. A més, escenografies protagonitzades per joguines, souvenirs turístics, descontextualitzats i reorganitzats que formen una imatge alternativa, completen el viatge líric d’André du Colombier en aquesta proposta activa. 

Un artista caracteritzat per una obra fragmentària i enigmàtica, que es resisteix a ser traduïda en una narració única o lineal. La seva pràctica artística defuig les convencions de l'art objectual o monumental per articular, en canvi, un univers subtil i esquiu que reclama una mirada atenta, pacient i oberta. Du Colombier treballa des de la perifèria, tant geogràfica com simbòlica, i convida a una lectura pausada que atén les formes menors, els gestos oblidats, els materials efímers i els símbols que escapen del discurs dominant.

El Museu Tàpies us proposa una aproximació a aquest artista i filòsof, nascut a Barcelona el 1952 amb el nom d’André Paliard Iscu. Una proposta que recorda la importància del punt de vista líric com a forma de resistència i d’escolta activa davant una realitat que mai deixa espai per a la contemplació. Per llegir entre línies. Trobareu més informació a la pàgina web del Museu Tàpies.

Imatge: André du Colombier, Sense títol [La farina i la bossa d’aigua calenta], s. d. 1977