Reptes ètics de la biologia sintètica i l’edició gènica

A finals del segle passat, gairebé a les portes d’obtenir la primera seqüència completa del genoma humà, la pel·lícula Gattaca imaginava un futur distòpic on la genètica determinava la professió i l'estatus de cada persona. El film posava sobre la taula tota una sèrie d’implicacions ètiques lligades a les tècniques de seqüenciació i manipulació genètica que s’estaven desenvolupant en aquell temps. Des d’aleshores, aquestes tècniques han fet un salt enorme i, amb elles, la biologia i la ciència en general, mentre que molts dels seus reptes ètics continuen vigents. Per parlar-ne, el dimarts 16 de febrer la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha organitzat la conversa online Reptes ètics de la biologia sintètica i edició gènica, dins del seu cicle de Diàlegs humanístics.

Una de les tècniques més revolucionàries dels darrers anys és l’anomenada CRISPR, la qual permet tallar i enganxar fragments de material genètic en una cèl·lula d’una manera relativament senzilla en comparació amb altres mètodes d’edició. Per entendre’ns, la tècnica equival a disposar d’unes tisores genètiques i el seu impacte en ciència ha estat tal que les dues dones que la van descobrir el 2011, Emmanuelle Charpentier i Jennifer A. Doudna, van guanyar l’any passat el premi Nobel de Química. La tècnica CRISPR ha accelerat la ciència i permet avançar en el tractament de malalties que fins ara no tenen remei i planteja aplicacions en sectors com la salut o la indústria. Amb tècniques com aquesta, l’enginyeria genètica està progressant a una velocitat enorme, mentre que el diàleg ètic al voltant del seu possible impacte social ho fa més al ralentí.

Un tast d’aquest diàleg el podreu trobar en la sessió virtual organitzada per la UPF. En ella hi participaran dues persones expertes. En Marc Güell, director del Laboratori de Biologia Sintètica i Translacional de la UPF, donarà una visió més científica d’aquest àmbit, la seva evolució, els descobriments i treballs que s’estan fent, i cap a on avança la recerca. Per la seva part, la Itziar Lecuna, subdirectora de l’Observatori de Bioètica i Dret de la càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona, parlarà des de la perspectiva de les repercussions de la biologia sintètica i l’edició genètica en les persones i la societat, donant a conèixer a través de quines lleis, organismes i comitès es regulen les qüestions ètiques d’aquestes disciplines.

Un diàleg sobre un tema ben candent que avui té més ciència que ficció. Més informació en aquest enllaç.