Revolta dins la gàbia daurada

Dolces però fortes, belles però discretes, entregades però independents. Contradiccions que no busquen equilibrar la complexitat de la feminitat, sinó domesticar-la. Són imperatius imposats que obliguen les dones a existir en una tensió constant, atrapades entre la voluntat de ser elles mateixes i la necessitat de complaure un ideal que no les representa construït en un món dissenyat segons les expectatives masculines. Little Women arriba al Teatre Lliure per reinterpretar el clàssic de Louisa May Alcott amb una mirada feminista i radicalment provocadora.

La directora Lucia Del Greco, després d’impactar amb muntatges com Pura passió i Mata’m psicosi, signa ara una versió lliure i contemporània d’aquest gran referent de la literatura universal. Lluny de la imatge edulcorada i melancòlica que sovint ha acompanyat les adaptacions d’aquesta obra, Del Greco capgira el relat i en revela la cara més fosca: una exploració sobre la submissió, l’autonomia i la construcció de la identitat femenina en una societat que encotilla.

L’acció es desenvolupa en un espai que evoca un peepshow, un confessionari o un tribunal imaginari, on les germanes March són constantment observades, jutjades i projectades com a objectes de desig o com a ideals domèstics inofensius. Però què passa si es neguen a seguir aquest guió? Què queda d’elles quan no encaixen en la fantasia masculina de dona perfecta?

Amb una posada en escena que trenca amb els codis habituals del drama clàssic, Little Women es presenta  al Teatre Lliure com una detonació escènica que sacseja la mirada de l’espectador. Una proposta que no només revisita un clàssic, sinó que l’utilitza com a arma per qüestionar el pes dels relats heretats i les formes subtils de control que encara persisteixen.