‘La tercera fuga’: una història de dones, exilis i repeticions
Victoria Szpunberg signa una obra èpica i íntima que recorre cent anys i tres generacions per explorar el pes del destí, la identitat i la memòria compartida.
Hi ha qui diu que el destí ja està escrit, que les nostres vides avancen per camins traçats abans fins i tot que en siguem conscients. En aquest fil invisible que sembla governar el temps, la història es repeteix com un eco persistent: els mateixos errors, les mateixes lluites, els mateixos cicles de destrucció i renaixement. La tercera fuga és la nova obra de Victoria Szpunberg que explora la idea de predestinació a través de tres generacions de dones marcades per múltiples exilis.
100 anys d’història són els que es recullen en aquesta obra magna del teatre, que viatja per tres països i tres dècades diferents: Ucraïna (1920), Buenos Aires (1970) i Barcelona (2020). La tercera fuga s’alça sobre els escenaris per explorar de forma íntima secrets silenciats, patrons familiars que es repeteixen i fugides que semblen dur sempre al mateix punt de partida.
També és un cant a la vida i una reflexió sobre la identitat que Victoria Szpunberg escriu per reivindicar el mestissatge com a font de riquesa personal i col·lectiva, posant èmfasi en els orígens compartits. Podeu gaudir d’aquesta història èpica en tres temps al Teatre Nacional de Catalunya fins l’1 de juny. Trobareu més informació i entrades a la pàgina web de l’equipament.